“Era el dia de Sant Pere.” Pepita Sureda Teixidor narrava amb tota naturalitat detalls de la inauguració del camp de Vista Alegre, el 29 de juny del 1922. “Des dels sis anys, ja anava a futbol. I a fora i tot. Teníem un dos cavalls i anàvem a Igualada, a Barcelona... El meu pare va perdre la vista, però tot i això venia al camp.” La Pepita explicava ahir tot el que se li demanava després d'haver estat una bona estona a peu dret a la gespa de Montilivi. El club va fer un homenatge a la seva sòcia més gran, que ha fet 100 anys aquest mes de gener. Acompanyada de la família –“tinc una noia que ve sempre a futbol i els coneix tots; el greu que li ha sabut no poder venir avui”–, es va fer una foto amb tota la plantilla, va rebre un ram de roses blanques i vermelles i un pastís amb l'escut del Girona, i va conversar amb el president, Delfí Geli, i l'entrenador, Pablo Machín. La Pepita, abonada número 209 del Girona, seria la que tindria el número de carnet més baix si no fos per una circumstància molt típica dècades enrere: “És que abans amb el carnet de l'home ja entrava la dona. Quan ell va morir, el 1985, tenia el número 57. Però em van dir que no es podia canviar el nom i mantenir el número.” Amb una memòria i lucidesa envejables, explicava: “Abans el futbol era molt diferent. Un porter, dos defenses, tres mitjos i cinc davanters. Ara tot s'ha capgirat.” Té un parell de queixes. “Abans el futbol era a les tres de la tarda. No com aquesta bogeria d'horaris que hi ha ara, de jugar a totes hores.” L'altre lament el comparteix amb tots els aficionats del Girona: la impossibilitat de celebrar un ascens a primera divisió que tan a prop va estar fa uns mesos. “No hi ha dret amb la derrota del Betis. Hi va haver trampa.” I hi afegeix: “Una vegada, el Girona també es va vendre, amb el Mieres d'Astúries.” La Pepita ja no assisteix als partits de Montilivi. “Però els segueixo sempre”, defensa, com qui se sentís ofès. Recorda el 5-2 del Barça fa 94 anys, en el primer partit a Vista Alegre i, a partir d'ara, tindrà una experiència més per explicar: “No m'ho pensava pas, que al futbol pensessin en mi. Estic molt agraïda.”