Després de jugar-hi des de cadet fins al primer equip, i sobretot de passar-hi tretze anys com a tècnic, entre els juvenils, el filial i l'equip de segona A, té tot el sentit que el Numància fos per a Pablo Machín el club de la seva vida. S'hi afegia el fet que és el club de la seva terra i que no havia viscut cap experiència a fora. El context, però, ha canviat. Pablo Machín tornarà demà a l'estadi de Los Pajaritos consolidat a Girona en l'experiència professional que més l'ha fet créixer i que, si no hi ha un daltabaix, més recorregut li generarà en el futbol professional. El tècnic de Gómara va dirigir 84 partits amb el primer equip del Numància –dues temporades senceres–, una fita que està a punt de superar amb el Girona, ja que n'acumula 79 entre els 13 del primer curs –el de la permanència que tan cara s'havia posat–, els 44 del 2014/15 –amb l'ascens històric a primera frustrat per dues garrotades sagnants a Montilivi– i els 22 que acumula en l'actual.

El Numància serà sempre el club de la seva vida i de la seva terra, però el Girona ja s'ha fet un racó en el tècnic, que des de l'estiu passat viu amb la família a la ciutat i, per tant, fa menys visites a Sòria. Avui hi torna per afrontar demà el seu segon partit des de la banqueta visitant de Los Pajaritos. “No serà tan especial, perquè ja he viscut aquesta sensació de seure a l'altre costat una vegada. I les sensacions de la segona no són mai les de la primera”, explicava ahir l'entrenador. “Tinc clar que sóc professional d'això, i tant de bo pugui estar moltes vegades a la banqueta visitant, perquè voldrà dir que tinc la sort de continuar en una professió dura en què hi ha molts canvis.” El tècnic, això sí, deixa clar que sempre considerarà el Numància el seu club: “És casa meva i sempre hi tindré uns sentiments més grans que per a qualsevol altre club.”