El Girona tenia com a necessitat imperativa redreçar el rumb a Montilivi, i se n'ha sortit amb nou punts concentrats el mes de gener, que han permès superar el calvari dels primers mesos com a local i començar a marcar terreny respecte a la zona prohibida. Ara la missió dels gironins és afinar la productivitat a camp contrari, que, sense ser un drama de cap manera (12 punts), sí que ha baixat en les últimes jornades. El conjunt de Pablo Machín no guanya a camp contrari des del 0-1 al camp de l'Osasuna, l'1 de novembre, i des d'aleshores ha obtingut dos empats (contra el Tenerife i el Mallorca) i dues derrotes, a Vitòria i Alcorcón. “A Santo Domingo vam estar prou bé. A Palma vam generar més dubtes, però ja fa més temps. Espero veure el Girona d'Alcorcón, competir i tenir possibilitats, que després aniran en funció de l'encert”, valora Machín.

El Girona, que tot just acaba d'enllaçar dues victòries per primera vegada, sap que la tercera l'acostaria més al sisè que al dinovè, però és prudent. “Seria la millor ratxa de la temporada i reforçaria sobretot la línia de treball, però ja mirarem la classificació quan acabem. I segurament les paraules posteriors serà que hem de pensar en el pròxim partit”, va reconèixer Machín abans de tornar a trepitjar Los Pajaritos, que va ser casa seva fins que va emprendre a Montilivi la seva primera experiència lluny de Sòria.

El Numància no afronta el partit precisament en el seu millor moment. D'entrada, perquè s'ha encallat especialment a Los Pajaritos, on encadena quatre partits sense guanyar i tres derrotes. Empatat de punts amb el Girona –al qual van guanyar a Montilivi gràcies a una remuntada a última hora (2-3)–, el conjunt de Sòria ha viscut una setmana molt moguda. Natalio (al Llagostera) i Antonio Tomás van deixar el club, i Óscar Díaz no va fer ni els últims entrenaments amb el grup pensant també en la sortida en el mercat d'hivern. Sense l'exjugador del Girona, autor de set gols, el referent ofensiu principal és Álex Alegría, a qui Jagoba Arrasate ha convertit en fix al davant. L'altra amenaça, clàssica al Numància, és l'execució de l'estratègia per part de Julio Álvarez, que es va perdre gairebé tres mesos de competició per lesió però que ara està a punt.