L'aparició més benvinguda
El Girona rescata un punt de Los Pajaritos en l'afegit gràcies a l'estrena com a golejador de Dejan Lekic
Els homes de Machín van encaixar l'1-0 (23') en una primera part molt espessa i, tot i tenir pocs ensurts al darrere, els va costar mostrar les seves virtuts ofensives
A Palma havia aparegut Kiko Olivas per salvar un punt en l'última acció. Ahir, sense haver fet un partit tan espès ni sense l'efecte dramàtic que podia tenir la derrota –perdre contra el Mallorca significava passar el Nadal en zona de descens–, el Girona ja tenia mig assumida la desfeta fins que Dejan Lekic va treure la inspiració. Després de recollir precisament el refús d'una rematada d'Olivas, el serbi va arrodonir la seva primera titularitat amb l'estrena com a golejador, un pas sempre agraït i benvingut per a un davanter. Avui que es tanca el mercat d'hivern, un dels protagonistes a Montilivi ja s'haurà tret un bon pes de sobre. L'empat no permet als de Machín fer cap avanç significatiu, però si l'equip allarga la bona línia a Montilivi segur que en dirà bé.
El Numància va començar amenaçant amb quatre córners gairebé consecutius, però malgrat que Julio Álvarez tornava al camp i que té en el servei de l'estratègia la seva gran especialitat, no va crear cap maldecap gros al Girona. De tota manera, era un mal símptoma que els locals ja haguessin executat quatre serveis des de la cantonada en els primers deu minuts. El Girona no va sortir fi i no va transmetre sensació de comoditat ni sobretot de capacitat de generar perill. Pablo Machín, en el retorn a casa seva, va ser valent i va decidir cobrir l'absència per sanció de Pere Pons, qui més feina fosca fa al mig del camp, per Borja García, animat després del gol contra el Bilbao Athletic. El retoc, de caràcter marcadament ofensiu, va provocar que Àlex Granell endarrerís un xic la seva posició. L'altre canvi, força més previsible, va ser l'entrada a l'onze de Dejan Lekic per Felipe. Després d'uns minuts molt espessos, el Girona semblava que començava a dir la seva, amb Borja García entre línies i amb alguna pilota penjada a l'àrea de Munir, però de cop i volta va arribar la galleda d'aigua freda. Els bessons Valcarce, amos de la banda esquerra del Numància, es van associar i van foradar l'entramat defensiu del Girona. Si Pablo havia deixat glaçat Montilivi amb el gol en l'última acció de la primera volta (2-3), ahir el protagonista va ser el lateral, Luis, que va entrar fins a la cuina i va batre Becerra (23'). I era, per fer-ho més dur, la primera arribada amb cara i ulls dels locals.
El gol va arribar a mitjan primera part, però d'aquí fins al descans, als gironins els va costar moltíssim progressar. Tampoc és que el Numància els fes patir més, perquè Becerra no va haver d'aparèixer, però com a mínim feia la sensació que hi posaven més intensitat o més atenció en les segones jugades i en les lluites al mig del camp. Tot el que va fer el conjunt de Pablo Machín fins al descans va ser estèril i lluny de l'àrea de Munir. A Jairo no se'l va ni veure i Lekic, amb prou feines.
Amb el Numància endarrerit i ordenat, el Girona va començar la segona part assumint una bona part de la possessió de pilota. Però costava que passés res de bo. De fet, el Numància va decidir assumir un paper més discret, de cedir la iniciativa al rival i centrar-se a ser contundent al darrere, interrompre el joc si feia falta i no fer gaires excursions. Qui sap si als de Jagoba Arrasate els hauria anat bé ser una mica més atrevits. El guió no s'alterava, i Pablo Machín va moure peça amb un doble canvi –ben poc habitual en el tècnic–, amb l'entrada de Javi Álamo i Mata per Clerc i Jairo –Aday va passar a l'esquerra–. Abans de desaparèixer en atac, el conjunt de Sòria va provar dos xuts de fora l'àrea, de Ripa i de Julio Álvarez. I amb mitja hora per endavant, tot era qüestió de saber si el Girona seria capaç de trobar el camí del gol. Sense afinar gaire en la precisió i en la circulació de la pilota, el que és inqüestionable és que els de Machín ho van intentar. Javi Álamo no va necessitar fer cap gran progressió per generar perill, a partir de bones centrades des de
lluny. I Jaime Mata, tot i que s'havia hagut d'entrenar amb moltes precaucions durant la setmana, va estar actiu i va tenir especialment a prop el gol en una bona rosca, de semivolea, que es va perdre per poc (75'). Poc després, i a partir d'una altra centrada d'Álamo, va ser el central peruà Callens qui va estar a punt de provocar un ensurt majúscul a
Munir.
El Numància resistia, però tampoc les tenia totes, i possiblement li va entrar por després de massa decepcions (tres derrotes seguides) a Los Pajaritos. Hi va haver un parell d'accions aïllades de Marc Mateu a l'àrea visitant, abans d'entrar a la rauxa final. I just quan el quart àrbitre havia mostrat el cartell dels tres minuts d'afegit, quan s'hi entrava, Àlex Granell va servir una falta lateral, Kiko Olivas –dels més llestos sempre a l'hora de rematar– va fer intervenir Munir, i Lekic la va endreçar. L'1-1, amb l'origen altre cop a pilota aturada –el Girona és cada cop més productiu en aquest aspecte– va deixar glaçat el Numància, i fins i tot hi va haver temps perquè els gironins tornessin a trepitjar l'àrea local. L'empat, de tota manera, ja era prou premi per als gironins.
GIRONA: Isaac Becerra;
Kiko Olivas, Alcalá, Lejeune; Aday (Sebas Coris, 76'), Clerc (Javi Álamo, 68');
Eloi, Granell, Borja García; Lekic i Jairo (Mata, 68').
NUMÀNCIA: Munir; Unai Medina, Regalón, Callens, Luis Valcarce (Ripa, 54'); Íñigo Pérez, Marc Pedraza; Marc Mateu, Julio Álvarez (Gatzañaga, 76'), Pablo Valcarce; Álex Alegría (Dani Aquino, 84')