Cristian Herrera lluirà el dorsal número 16. De fet, fins al 25, era l'únic que no tenia amo des que Vivi va fer les maletes cap a Alacant. El Girona no només ha omplert el màxim nombre de fitxes permeses, sinó que té a la primera plantilla dos futbolistes més amb dorsal del filial: David Oliveros i Marcelo Djalo. En total, 27 jugadors. “És àmplia, sí. Però sóc ambiciós i vull que hi hagi la màxima competitivitat possible. L'exemple és Lekic. Va ser arribar i que Mata i Jairo milloressin de sobte de rendiment”, constata Cárcel. El director esportiu no creu que amb tants jugadors el vestidor es converteixi en una olla de grills. Les matemàtiques diuen que el dia que Machín els tingui a tots disponibles, n'hi haurà tretze que no jugaran ni un minut, dels quals nou ni tan sols entraran en la convocatòria. “Això s'ha de gestionar cada setmana. No agrada a ningú deixar futbolistes sense jugar o sense vestir, però s'ha de fer. I som un equip. El valor del bloc és important. De tota manera, el bon o el mal ambient no té relació amb si hi ha molts o pocs jugadors, sinó amb els resultats. Aquí i en tots els equips. En la primera volta, segurament que l'ambient no era el millor. I de la manera com ha començat el 2016, segur que ha millorat.”

Malgrat que el director esportiu parla d'ambició i d'arribar a cotes molt altes, les paraules primera divisió són tabú. “Hem de ser coherents. Fa cinc setmanes només pensàvem en la permanència perquè els resultats ens abocaven a aquest objectiu. No hi ha hagut temps material ni el salt ha estat prou significatiu per canviar de discurs. Si la bona dinàmica s'allarga i l'escenari canvia, somiarem i creurem en altres coses. Ara és molt aviat”, afirma.

Isaac Becerra, Jaime Mata i Eloi Amagat tenen a sobre la taula la proposta de renovació, però cap d'ells acaba de donar el “sí” al Girona. “Ens agradaria que se sumessin al projecte de futur. Penso que amb la política tant de renovacions com de fitxatges, estem demostrant ambició i ganes de fer coses importants. Som conscients que tot això té un valor i un cost, però tampoc no volem tirar la casa per la finestra i volem treballar des de l'honestedat”, exposa Cárcel, que de moment s'ha assegurat la continuïtat de Granell i d'Aday fins al 2018 i té lligats uns quants jugadors més fins al 2017 o més enllà. De tots tres, el més complicat serà Mata.

Sembla la cançó de l'enfadós, però la necessitat que té la primera plantilla en particular i tots els equips del club en general de tenir unes instal·lacions dignes per treballar en condicions clama al cel. Si no és a Montilivi –el camp titular o l'annex–, els de Machín s'han de traslladar uns 50 quilòmetres (Peralada o Navata). Però la ciutat esportiva no s'albira: “Hi ha moltes ganes de fer-la”, diu Cárcel. “S'han fet passes i es continua buscant la millor situació possible. Es volen fer coses importants per al club en aquest aspecte, i no dubto que es persistirà, perquè el projecte busca la millora en tots els àmbits, i el d'instal·lacions és cabdal.”

El Girona ha obert la porta a dos joves perquè a l'estiu tornin a casa havent fet un salt qualitatiu. Vivi se n'ha anat a l'Hèrcules i Serrano, al Badalona. “Si Vivi es fa un lloc allà, creixerà moltíssim. Ja ho va fer a l'Hospitalet. A Serrano el volem veure a segona B. En el seu cas, hem valorat més la seva projecció que no que seguís jugant amb el filial.”

També han estat a punt de sortir Llonch i Marcelo. “Ens vam plantejar la cessió de Pol, però les situacions que hi havia no eren favorables al seu creixement, i el mister també volia que es quedés. Marcelo ha tingut alguna cosa, però no li ha interessat i està content aquí, i va millorant.”

Del 3-5-2, el carril és una demarcació tan cabdal com complicada d'omplir a la plantilla. “I encara ho ha estat més quan jugadors com ara Cifu i Juncà –tots dos ara a primera– posen el llistó tan alt”, admet Cárcel. “I quan gairebé tothom juga amb laterals i interiors o extrems, la dificultat creix”, afegeix. “No és fàcil visualitzar-los. És fixar-te en les qualitats d'un jugador i reconvertir-lo. Ho hem fet amb Álamo, Coris i Aday. Clerc ja tenia més aquest perfil. I Maffeo pot fer de tot: carriler, lateral. Fins i tot de central.” L'eix de la defensa, però, també està molt atapeït: “Lejeune, Alcalá i Kiko estan a un nivell altíssim, però també Richy i Mas quan han jugat.”

Per si no n'hi havia prou amb Mata, Jairo, Felipe, Borja García i Rubén Sobrino, ara s'hi han afegit Lekic i Cristian Herrera. Sort que Machín juga amb dos puntes, perquè en cas contrari la gestió de la davantera seria entre complicada i ingovernable. “De davanters pròpiament dits, ara mateix en tenim quatre”, assegura Cárcel. El director esportiu sap que al tècnic li agrada jugar amb dues referències a dalt i per això considera que el perfil de Felipe i Borja García ja és més de migcampistes que no pas a dalt: “Sobretot Borja García. Per la seva arribada i visió en la passada, el veig més en la segona línia. També a Felipe, tot i que té polivalència i en qualsevol moment pot ajudar a dalt.” De la teòrica llista de set davanters, el director esportiu també esborra Rubén Sobrino: “Ens agradi o no, avui dia no el tenim. L'esperem amb moltes ganes, però el cert és que ja fa mesos que està entre nosaltres i no l'hem pogut disfrutar per culpa d'una lesió que no semblava gaire res però que s'ha anat complicant.” Tot i això, Quique Cárcel és optimista pel que fa a l'evolució de l'exjugador de la Ponferradina: “Ho sóc perquè el futbolista així m'ho transmet. El primer perjudicat és ell, que té unes ganes boges d'aportar i demostrar coses. Si tot va bé –aquesta setmana se l'avaluarà a fons després del període d'inactivitat–, confiem que disfrutarem d'un Sobrino en plena forma durant els últims quatre mesos de competició.”

Puntes a banda, Cárcel també està molt satisfet amb la línia de migcampistes. “Des de l'any passat, Pere Pons i Granell han crescut molt i han exhibit un nivell important. I Eloi s'està erigint una mica com a motor i líder. I sumem-hi jugadors com ara Borja, Alcaraz, Felipe... Estem parlant de futbolistes que en qualsevol moment poden ser titulars indiscutibles-”