Un projecte ambiciós

Com tota història tot té un començament, i en aquesta el trobem a finals del curs passat, quan la Fundació Hermes, amb Manuel Gallego al capdavant, va entrar a la directiva del club tarragoní amb un projecte mastodòntic i un objectiu quasi utòpic: pujar a segona divisió. La base per pujar a tercera hi era, amb un equip que la temporada anterior va quedar a les portes de la promoció d'ascens. La marxa del tècnic Àngel Garcia va representar el primer contratemps. “Primer ens va dir que continuava i després que no, i amb la marxa d'alguns jugadors vam haver de refer la plantilla a corre-cuita”, explica Manel, Lolo, Alonso, secretari tècnic de la Fundació Hermes.

Aquí van començar els problemes, amb una pretemporada en què van desfilar tres entrenadors per la banqueta del Catllar, fins a l'arribada de l'exjugador del Barça i l'Espanyol Sebastián Herrera, que va iniciar la campanya.

Tot i que l'objectiu era ser a dalt, els resultats no van acompanyar en l'inici de temporada –“una plantilla molt jove i la mala sort en els darrers minuts ens van condemnar en molts partits”, exposa Lolo Alonso–, i l'equip ha quedat despenjat en l'últim lloc de la classificació després d'haver viscut més canvis d'entrenadors i la marxa de la majoria de jugadors que van començar l'any.

Amb la situació esportiva gairebé insalvable, ara la Fundació Hermes s'esforça per salvar l'econòmica. De moment, diumenge passat ja no es van presentar al partit que els havia d'enfrontar al Reddis com a mesura de pressió a l'Ajuntament, i ara tenen dues setmanes per intentar arribar a un acord. “Volem un compromís per escrit que els partits com a locals es jugaran sempre al Catllar”, posa el consistori com a única condició.