Més endavant s'hi va posar el Sabadell, també ha compartit diversos episodis el Barça B –amb les peculiaritats d'un filial–, i els més propers i vius han estat amb el Llagostera. Els primers duels del Girona contra un conjunt català, però, van ser contra el Nàstic, en un petit clàssic en les primeres temporades dels gironins en la Lliga de Futbol Professional. Després de vuit enfrontaments de lliga –i dos més en la copa– entre el 2008 i el 2012, es va obrir un parèntesi arran del descens dels tarragonins a segona B. El Nàstic va necessitar tres temporades de peatge a la categoria de bronze abans de tornar a la LFP, on s'ha trobat un Girona cada cop més consolidat. I diumenge, després de viure dos duels en quatre dies a Tarragona al setembre –amb somriure del Nàstic, tant en la lliga (1-0) com en la copa (en els penals)–, es retrobaran a Montilivi, on fa més de tres anys i mig que no es veuen.

El Nàstic ha tornat amb molta empenta a segona A, categoria en què s'havia acostumat a jugar (cinc cursos seguits) abans del dramàtic descens del 2012, un final que va amenaçar el Girona fins a l'espectacular esprintada final. Tradicionalment més forts, els tarragonins havien tastat la primera divisió (2006/07) quan el Girona competia a tercera divisió. Els duels entre uns i altres sempre van tenir un bon punt de rivalitat i, malgrat que al principi els tarragonins solien competir amb més recursos, les forces es van anar igualant. I el Girona va passar de ser un novell a superar en continuïtat en la categoria el Nàstic i acabar-se convertint en el més veterà de tots.