Un punt ple de fe i d'orgull

Par­tit decan­tat

Tot li va anar sobre rodes al Nàstic els pri­mers minuts. Amb molt de múscul tant al dar­rere com al mig del camp, els de Vicente Moreno com­pli­ca­ven molt el joc cre­a­tiu del Girona mal­grat que Machín va situar Borja García entre els pivots i els pun­tes per aju­dar a enllaçar les acci­ons. L'àrbi­tre, que des del pri­mer minut va per­me­tre molt el joc de con­tacte, va mesu­rar Dejan Lekic amb un cri­teri molt dife­rent a la resta de fut­bo­lis­tes. El serbi va veure dues tar­ge­tes en qua­tre minuts que el van dei­xar fora de com­bat quan el duel encara era a les bece­ro­les. En la pri­mera groga, qui pri­mer va fer falta va ser Bouzón, que s'havia desentès de la pilota per fre­nar la car­rera de Lekic. La segona va ser per haver simu­lat un penal. Hi va haver un lleu­ger con­tacte, però és cert que el serbi hi va posar més pa que for­matge quan no calia. Figue­roa Vázquez va jut­jar amb lupa el davan­ter del Girona i el va enviar a la dutxa.

Amb un home menys 70 minuts, al Girona el par­tit se li podia fer molt llarg. I quan el Nàstic va fer el 0-1, encara més. Perquè el gol també va tenir una càrrega psi­cològica nega­tiva impor­tant per als de Machín, ja que el van encai­xar en la pri­mera apro­xi­mació dels visi­tants a l'àrea de Becerra. Fent poquíssim, el Nàstic s'ho va tro­bar abso­lu­ta­ment tot de cara. A la mitja hora, el par­tit per al Girona ja era un port de cate­go­ria espe­cial.

Voler és poder

El Girona neces­si­tava gai­rebé una heroïcitat per tor­nar al par­tit. El Nàstic, només un gol per sen­ten­ciar-lo. I men­tre que els de Machín van arris­car i van posar tota la carn a la gra­e­lla per inten­tar sal­var algun punt, els de Moreno no van tenir l'ambició ni la vora­ci­tat necessàries en el moment que el rival sem­blava mig gro­gui. Pos­si­ble­ment els visi­tants van pecar d'excés de con­fiança pen­sant que tot aca­ba­ria caient pel seu propi pes.

Becerra va sal­var el 0-2 a Achi­lle Emana (47'). Sem­blava que el Nàstic sor­ti­ria amb la directa posada després del des­cans, però només va ser un miratge. El Girona va començar a mirar molt enda­vant i ben poc endar­rere, on Kiko Oli­vas, Alcalá i Lejeune van tor­nar a plan­tar una línia que el Nàstic no va ser capaç de superar. Els tres cen­trals van estar a un nivell excels, però el francès va posar dem­peus Mon­ti­livi en una acció indi­vi­dual que va aca­bar amb un xut des del seu propi camp al tra­ves­ser (69'). Feia estona que el Girona estava des­bo­cat, que Borja i Gra­nell posa­ven pilo­tes i més pilo­tes a l'àrea bus­cant Mata, que va aca­bar fent la seva feina i també la que hau­ria hagut de fer Lekic si hagués con­ti­nuat a la gespa. De fet, el madri­leny va ser qui va pro­vo­car el penal i qui el va trans­for­mar en l'1-1. Pos­si­ble­ment no li tocava llançar-lo a ell, però qual­se­vol s'atre­via a treure-li la pilota. El va exe­cu­tar amb pre­cisió.

Mon­ti­livi, que feia estona que havia creat un ambi­ent de remun­tada, va con­ti­nuar encès després de l'1-1. Machín ja se l'havia jugat amb Cris­tian Her­rera i després va cor­re­gir el dese­qui­li­bri amb un altre debu­tant com Maf­feo. Amb el par­tit obert, el Nàstic va voler inti­mi­dar, però ja no hi va ser a temps. I qui va estar més a prop del gol encara va ser el Girona, a les botes de Cris­tian Her­rera.