Un punt ple de fe i d'orgull
En inferioritat numèrica des del minut 20 i a remolc en el marcador des del 29, el Girona acaba sumant un empat d'altíssim valor després d'un gran desplegament físic i molta convicció que també li van valer el reconeixement de Montilivi
No va saber llegir bé el partit quan ho tenia tot a favor, i quan els locals van fer l'1-1 tampoc van tenir manera de recuperar el temps perdut
El Girona va treure la fe i l'orgull en grans dosis i va acabar rescatant un punt d'un partit que semblava abocat a la derrota des que el Nàstic, amb un home més des del minut 20, va marcar el 0-1 just abans de la mitja hora. L'afició local, que per una vegada no va parar, també va fer molt bé la seva feina a la graderia i va compensar en certa manera la inferioritat que el seu equip tenia a la gespa. I qui va badar va ser el Nàstic, que amb tot a favor no va saber posar el peu al coll al rival, va contemporitzar massa i quan va encaixar l'1-1 ja no va ser a temps de posar-se les piles ni de recuperar el temps que va perdre precisament deixant passar el temps. L'empat va deixar molt més satisfets els gironins que no pas els tarragonins, tot i que posant els mèrits i les oportunitats en una balança, els de Machín possiblement encara van fer curt.
Partit decantat
Tot li va anar sobre rodes al Nàstic els primers minuts. Amb molt de múscul tant al darrere com al mig del camp, els de Vicente Moreno complicaven molt el joc creatiu del Girona malgrat que Machín va situar Borja García entre els pivots i els puntes per ajudar a enllaçar les accions. L'àrbitre, que des del primer minut va permetre molt el joc de contacte, va mesurar Dejan Lekic amb un criteri molt diferent a la resta de futbolistes. El serbi va veure dues targetes en quatre minuts que el van deixar fora de combat quan el duel encara era a les beceroles. En la primera groga, qui primer va fer falta va ser Bouzón, que s'havia desentès de la pilota per frenar la carrera de Lekic. La segona va ser per haver simulat un penal. Hi va haver un lleuger contacte, però és cert que el serbi hi va posar més pa que formatge quan no calia. Figueroa Vázquez va jutjar amb lupa el davanter del Girona i el va enviar a la dutxa.
Amb un home menys 70 minuts, al Girona el partit se li podia fer molt llarg. I quan el Nàstic va fer el 0-1, encara més. Perquè el gol també va tenir una càrrega psicològica negativa important per als de Machín, ja que el van encaixar en la primera aproximació dels visitants a l'àrea de Becerra. Fent poquíssim, el Nàstic s'ho va trobar absolutament tot de cara. A la mitja hora, el partit per al Girona ja era un port de categoria especial.
Voler és poder
El Girona necessitava gairebé una heroïcitat per tornar al partit. El Nàstic, només un gol per sentenciar-lo. I mentre que els de Machín van arriscar i van posar tota la carn a la graella per intentar salvar algun punt, els de Moreno no van tenir l'ambició ni la voracitat necessàries en el moment que el rival semblava mig grogui. Possiblement els visitants van pecar d'excés de confiança pensant que tot acabaria caient pel seu propi pes.
Becerra va salvar el 0-2 a Achille Emana (47'). Semblava que el Nàstic sortiria amb la directa posada després del descans, però només va ser un miratge. El Girona va començar a mirar molt endavant i ben poc endarrere, on Kiko Olivas, Alcalá i Lejeune van tornar a plantar una línia que el Nàstic no va ser capaç de superar. Els tres centrals van estar a un nivell excels, però el francès va posar dempeus Montilivi en una acció individual que va acabar amb un xut des del seu propi camp al travesser (69'). Feia estona que el Girona estava desbocat, que Borja i Granell posaven pilotes i més pilotes a l'àrea buscant Mata, que va acabar fent la seva feina i també la que hauria hagut de fer Lekic si hagués continuat a la gespa. De fet, el madrileny va ser qui va provocar el penal i qui el va transformar en l'1-1. Possiblement no li tocava llançar-lo a ell, però qualsevol s'atrevia a treure-li la pilota. El va executar amb precisió.
Montilivi, que feia estona que havia creat un ambient de remuntada, va continuar encès després de l'1-1. Machín ja se l'havia jugat amb Cristian Herrera i després va corregir el desequilibri amb un altre debutant com Maffeo. Amb el partit obert, el Nàstic va voler intimidar, però ja no hi va ser a temps. I qui va estar més a prop del gol encara va ser el Girona, a les botes de Cristian Herrera.
NÀSTIC: Reina; Xisco Campos, Bouzón, Pablo Marí, Mossa; Madinda (Carlos García 81'), Ferran Giner, Abu, Emana; Aníbal (Stephané Emana 67') i Naranjo (Jean Luc 52').
GIRONA: Becerra; Kiko
Olivas, Alcalá, Lejeune; Aday (Javi Álamo 56'),
Pere Pons, Granell, Clerc (Cristian Herrera 72'),
Borja García (Maffeo 80'); Mata i Lekic.