“Em sentia amb confiança per llançar-lo”
Era el minut 77 quan Mata va recollir una passada llarga, es va tirar la pilota endavant i va forçar que Iago Bouzón li fes penal. Malgrat que el davanter duia molts quilòmetres a la cames i no estava probablement fresc com cal estar per executar un xut de tanta transcendència des dels onze metres, no s'ho va rumiar dues vegades i se'n va anar amb decisió a buscar la pilota. Possiblement el candidat número u a llançar-lo era Granell, però qualsevol li discutia res, al madrileny, en aquell moment. “És veritat que l'Àlex els tira, però jo també havia marcat l'últim [contra el Còrdova, amb 0-2 en contra]. En vaig parlar amb ell, perquè em sentia amb confiança per llançar-lo”, va exposar el davanter, que va batre Manolo Reina amb un xut ras amb la cama dreta que va entrar ajustat al pal (el porter del Nàstic es va estirar a l'altre costat). Jaime Mata no va infringir en absolut cap ordre prèvia de Pablo Machín o del cos tècnic sobre qui ha de xutar els penals. “De moment, l'entrenador ens està deixant llibertat perquè decidim nosaltres mateixos. Si s'establís un ordre de llançament, jo ho respectaria al màxim”, assegura Mata.
Jaime Mata no havia estat un llançador de penals, ni en els dos anys a Lleida, on va marcar 30 gols en total. En el seu primer any al club de la Terra Ferma els llançaven Eizaguirre, Xisco Hernández i Álex Colorado, i en el segon, Imaz (ara al Llagostera). Tampoc no ho va intentar el curs passat en el Girona, on hi va haver quatre llançadors (Felipe, Granell, Sandaza i Jandro) diferents per a set penals, dels quals se'n van fallar tres: dos Felipe i un Jandro.