ALBERTO GÓMEZ ‘NAGORE'
EXJUGADOR DEL GIRONA, ARA A L'OSCA
“Mai vaig pensar a plegar”
“Em veia amb força; quan vegi que no estic en forma per competir, seré el primer d'assumir-ho”
“Fixar l'objectiu és difícil a segona A, però té molt bona plantilla”
va participar setmanes enrere en les sessions AFE per a jugadors i, des de fa quinze dies, té nou equip a segona. Alberto Gómez, Nagore (Madrid, 27/12/1980), confia fer coincidir la visita d'un dels seus exequips amb el seu retorn als terrenys de joc.
Amb 35 anys i sense equip, que n'hagi trobat a segona A no ho pot dir tothom.
Estic molt content de tornar a competir a segona A, i he d'agrair molt a Anquela i a l'Osca que m'hagin donat l'oportunitat.
És obvi que Anquela n'és el principal culpable?
Sí, és clar. Al final, quan tens una edat, o és algú que et coneix bé o és molt difícil, perquè la gent pot pensar que ja estàs fregit, que no pots aguantar el ritme. Anquela em coneix bé i ha estat fonamental.
A l'estiu no va trobar res o no li va interessar?
Tenia una altra temporada de contracte amb l'Alcorcón, i a mitjan agost me'l van rescindir.
De males maneres?
M'havien dit que em busqués una sortida. Però tenia un contracte que havia firmat un any abans, tot i haver-hi altres propostes, per estar amb la família. Els vaig deixar clar que, si no em volien, m'havien de rescindir el contracte.
Va pensar a penjar les botes?
No, en cap moment. Mai hi vaig pensar. La rescissió va ser un cop dur, perquè a més era del club en què has viscut els millors anys. I més en aquelles dates, i per a un defensa. Però mai he pensat en la possibilitat de plegar. Perquè em veia bé, amb força per continuar competint a segona A. La temporada passada vaig superar la trentena de partits. Si hagués vist que no estava bé, que em passaven els rivals com avions, no hauria estat disposat a fer el ridícul. Quan vegi que no estic en forma per competir, seré el primer d'assumir-ho.
S'entrenava sol?
Des de l'octubre em vaig entrenar amb el Navalcarnero, de tercera, que em va posar totes les facilitats del món. I ho vaig agrair, perquè entrenar-se sol desespera.
En el mercat d'hivern, era fitxar per segona A o res? Valorava anar a segona B?
Si sóc sincer, no havia valorat l'opció de segona B. Tal com està el futbol avui dia, moure't de casa per anar-te'n a segona B amb la família era inviable. Havia pensat més que, si no sortia res de segona A o de l'estranger, em quedaria al Navalcarnero.
A Alcorcón, es va mostrar pletòric de forma. Aspira a recuperar aquell nivell?
M'estic entrenant fort i espero almenys estar al nivell en què crec que he d'estar i que puc donar. Sé que potser el d'aquells anys meravellosos d'Alcorcón és difícil, però crec que puc estar a bon to.
Amb 33 anys va tastar la primera divisió. Tampoc és fàcil.
Recordo amb 24 o 25 anys, a Alacant o fins i tot a Girona, que veia passar companys que després se n'anaven a segona A. I jo pensava: “No podré jugar-hi jo?” Em va arribar l'oportunitat, i després saltar a primera ja era impensable. Quan vaig poder, no ho vaig voler desaprofitar. Ja hauria pogut anar a l'estiu al Llevant, però l'Alcorcón no em va deixar. Mig any després, van veure que potser havien comès un error i em van deixar sortir.
Va valer la pena l'experiència?
Sí. Un futbolista vol jugar, i pensava que ho hauria pogut fer més, però l'experiència d'estar a primera ja no me la treu ningú.
Està neguitós per debutar?
Sí, en tinc moltes ganes. L'altre dia era a la banqueta però no vaig poder debutar.
El repte de l'Osca deu ser començar a espavilar-se a casa?
No només l'Osca, sinó qualsevol equip que es vol salvar sap que té la clau a casa. A veure si som capaços d'aconseguir això i rascant a fora d'on es pugui.
S'expliquen per què són el pitjor local?
L'equip competeix, treballa i crea ocasions. Però no sol tenir l'encert dels rivals. Això és el que hem de canviar. No pot ser que del no-res ens marquin gols.
Veu el Girona lluitant per eludir el descens o més amunt?
És que això és difícil. Dels 22 equips que comencen, n'hi ha 15 o 16 amb possibilitats de ser a dalt. I segons com vagi la temporada, t'has de posar les piles per una cosa o l'altra. A mi em sembla que tenen molt bona plantilla.
Manté l'espina de pujar amb el Girona i no poder-s'hi quedar?
Són moments que té el futbol. Raül Agné no va confiar en mi i ja està. La gent veu el futbol com un esport i nosaltres, com un treball. I l'entrenador va pensar que no havia d'estar a la plantilla. A mi, és clar, m'hauria agradat molt continuar. Hi estàvem molt bé, a Girona.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.