Amb patiments extrems
El Girona rendibilitza un gol matiner de Borja García (16') i s'acaba emportant els tres punts d'Osca després de suar el que no està escrit
L'àrbitre va donar ales als aragonesos amb una vermella a Lejeune que va deixar els gironins mitja hora en inferioritat
Suant i patint el que no està escrit, el Girona es va endur un triomf majúscul d'El Alcoraz per tot el que significa. Són tres punts que trenquen una ratxa de cinc sortides sense victòria, que certifiquen la bona estrella d'aquest 2016 i que allunyen els de Machín de la zona de risc, que sempre és una situació difícil de gestionar per millor plantilla que hi hagi. Això sí, per estacar el 0-1 van caldre tones i tones d'esforç defensiu. Els de Machín les van passar magres per desarticular la capacitat ofensiva de l'Osca, que no s'explica que 26 punts s'hagin escapat de casa seva perquè és un equip amb prou futbol a les seves botes i recursos tècnics i físics de sobres per aclaparar els rivals i fer tornar boig qualsevol que se li posi al davant. Això sí, té un mal endèmic que és la seva creu: el gol. Ahir, entre Becerra –imperial en dues aturades prodigioses–, la defensa gironina i també el travesser –la fusta es va aliar amb el Girona en el minut 94– van frustrar que els locals trobessin l'efectivitat anhelada.
Control i avantatge
Machín va optar per l'alternativa més ofensiva a El Alcoraz, amb Borja García a la mitjapunta. Absent Lekic, el tècnic del Girona va escollir Cristian Herrera abans que Jairo com a parella de Mata. I no es pot dir que la decisió no fos productiva, perquè el 0-1 el van fabricar ells dos. L'exjugador de l'Almeria va fer una conducció en què el gran mèrit va ser no deixar-se caure després de rebre dues patacades per darrere i l'exjugador del Còrdova el va rubricar perquè va estar més despert que ningú a l'hora de recollir el refús de Leo Franco.
En setze minuts, el Girona tenia el partit exactament on volia. I l'Osca, una dosi extra de pressió, per si no n'hi havia prou amb la tremolor de cames dels seus futbolistes cada cop que juguen a El Alcoraz. Tot i que Machís donava feina extra als jugadors de la banda esquerra com Lejeune i Clerc, el fet és que l'Osca va tornar a ensopegar amb la mateixa pedra de sempre, la ineficàcia. Perquè els locals van generar dues o tres ocasions molt clares per haver igualat el 0-1. O fins i tot una encara amb 0-0 –Luis Fernández, sol, va rematar alt (9')– per avançar-se. Veient que el partit feia pinta d'escapar-se-li, Anquela va fer un canvi de sistema a la mitja hora. Sacrificant Morillas, va canviar el 5-2-3 inicial per un dibuix amb quatre defenses i un element més al mig del camp com Tyrone. El Girona va mantenir en tot moment un bon to defensiu i li va faltar un xic més de risc en l'última passada per furgar encara més en la ferida local.
Amb un home menys
Tot i que l'Osca va accelerar les accions i va posar més carn a la graella en la segona meitat, el Girona va controlar el partit fins que Trujillo Suárez es va treure la targeta vermella de la butxaca i va deixar bocabadat tothom –sobretot els visitants, però també els locals– enviant a la dutxa Lejeune. El francès va rebre un càstig potser excessiu, però faria bé de centrar-se i calmar-se una mica perquè a la vermella d'ahir cal sumar-n'hi tretze de grogues.
Quedava mitja hora, que per al Girona es va fer inacabable. Anquela, que un minut abans havia sacrificat Òscar Ramírez per donar entrada a Alexander González, just després que el Girona es va quedar amb deu va posar més electricitat a tres quartes parts de camp amb Samu Saiz, que va fer anar de bòlit els visitants amb les seves conduccions prop de l'àrea. Machín va trigar un xic més a reaccionar i va sorprendre fent entrar Maffeo abans que Mas. Per uns instants, el Girona va naufragar: el 4-4-1 avançant Aday no va dur enlloc i més aviat semblava una autopista sense peatge per als locals, amb un Machís desbocat. Amb el banyolí a la gespa poc després, els gironins van recuperar el dibuix amb tres centrals i dos carrilers, que va acabar sent una defensa de cinc. O de set, amb Granell i Pere Pons enganxats per fer més feixugues les accions dels locals, que van tenir fins al minut 80 aproximacions de sobres per fer l'1-1. També és cert que el Girona va acabar demanant l'hora per no haver liquidat el partit amb el 0-2. L'un contra un de Mata i posterior rematada a fora de Cristian Herrera a porteria buida va ser una ocasió clamorosa (67'). I els dos contraatacs llançats en l'afegit, si fa no fa el mateix. Sort que Arruabarrena també va rematar a la fusta amb tota la porteria per a ell (94').
GIRONA: Becerra; Kiko
Olivas, Alcalá, Lejeune; Aday (Coris, 86'), Pere Pons, Granell, Clerc, Borja García (Maffeo, 65'); Mata
i Cristian Herrera (Carles Mas, 74').
OSCA: Leo Franco; Òscar Ramírez (Alexander González, 59'), Íñigo López, Carlos David (Samu Saiz, 64'), Christian, Morillas (Tyrone, 30'); Bambock, Fran Mérida; Machis, Arruabarrena i Luis Fernández.