L'acceleració anhelada

Aquell 1-0 a Santo Domingo, de fet, és l'única ensopegada des del parèntesi de Nadal, que ha reactivat el conjunt de Pablo Machín. De fet, el Girona és el segon millor equip de segona A en la classificació parcial del 2016, amb 14 punts –els mateixos que el Mirandés i l'Alavés– dels 21 possibles. Només supera el balanç el Leganés, amb cinc victòries, un empat i una derrota. L'acceleració, tan necessària i buscada des de feia temps, ha permès a l'equip dirigit per Machín marcar distància respecte a la zona perillosa de la classificació. Amb 33 punts, l'equip veu de més a prop la zona d'eliminatòries d'ascens –el Mirandés, sisè, té sis punts més– que la de descens, ja que treu vuit punts a l'Albacete, dinovè. Feia tres mesos i mig que el Girona no tenia més a prop el sisè que el dinovè. L'últim cop va ser després de l'onzena jornada, amb la zona d'eliminatòria d'ascens a dos punts i la de descens, a quatre.

El Girona té encara molt lluny la millor sèrie de partits invicte amb Pablo Machín a la banqueta. Va ser en la recta final de la temporada passada, amb l'equip llançat cap a l'ascens a primera divisió. Dels nou últims partits de lliga regular, els blanc-i-vermells van aconseguir set victòries i dos empats, l'últim dels quals va ser el fatídic 1-1 contra el Lugo. La sèrie sense perdre es va allargar encara un altre partit, el 0-3 a la Romareda en l'anada de la primera eliminatòria d'ascens, però tot es va trencar amb l'1-4 al cap de tres dies a Montilivi, que va enterrar el somni. Passat l'estiu, el Girona no havia passat de les quatre jornades seguides sense perdre –tres empats seguits i un sol triomf, a Pamplona– en tota la primera volta.