Fi d'una etapa
El gran punt de trobada
L'estadi del Palamós s'ha omplert any rere any per viure totes les finals del torneig i veure moltes de les estrelles del futbol del futur
L'última edició del MIC va permetre veure gairebé sis-cents partits de futbol de base repartits en vint i una seus. Aquesta activitat tan intensa i dispersa per les comarques gironines sempre tenia dos moments de màxima concentració: la inauguració i les finals disputades al Nou Municipal de Palamós, ara conegut com estadi Palamós-Costa Brava. De fet, en l'imaginari col·lectiu, quan es parlava del MIC de seguida hi apareixien unes grades plenes de colors procedents dels xandalls dels centenars de clubs participants.
Palamós ha sigut el centre neuràlgic del MIC des de la primera edició que es va disputar a la Costa Brava el 2002, tot just un any després que aquest petit mundial nasqués a les illes Canàries. El palmarès dels catorze anys anteriors és la clara mostra que per l'estadi palamosí hi han passat els millors clubs del món: el Brasil és qui ha aconseguit més títols, el Barça i l'Espanyol hi han tingut èxits molt destacats, i en els darrers anys tothom ha quedat bocabadat amb la fortalesa física de l'Acadèmia Aspire de Qatar.
A Palamós també s'hi han pogut veure joves futbolistes que han aconseguit convertir-se en les grans estrelles de l'esport de la pilota del present: Messi, Neymar, Piqué, Mata i Coutinho van brillar a la gespa palamosina. El MIC s'ha fet gran a Palamós, i ara aixeca el vol per marxar cap a una ciutat que fa temps que està de moda: Girona. El tradicional peveter que any rere any han encès personalitats destacades del món de l'esport com Adel Mechaal i el seleccionador Bora Milutinovic canvia d'ubicació.
El punt de trobada del millor
futbol de base del món se'n va a Girona.