En el futbol, és habitual veure vincles entre clubs propers pel que fa a jugadors o entrenadors, però no ho és tant trobar directius que han passat per dues entitats. Aquest fet sí que s'ha produït entre el Girona i el Llagostera en el cas de la figura de Ramon Vilaró. A Montilivi, Vilaró va ser president durant gairebé dos anys, i amb anterioritat també havia estat directiu. “Des dels tres anys que vaig a veure futbol a Girona i ja en tinc 63. Vaig anar a Vista Alegre, vaig ser a la inauguració de Montilivi i per a mi va ser un orgull arribar a presidir aquest club!”, remarca l'expresident blanc-i-vermell, que amb aquestes paraules ja deixa força clar quines són les preferències de cara al partit d'aquest dissabte: “Sempre he sigut aficionat del Girona, sóc el soci número 52 i em considero molt més seguidor del Girona que del Llagostera.”

Tot i això, un cop tancada l'etapa com a president a Montilivi –ho va ser del juliol del 2010 a l'abril del 2012, quan va presentar la dimissió tip de ser l'ase dels cops i la cara visible d'un club que navegava en la incertesa institucional–, Vilaró va fer camí cap a Llagostera per donar un cop de mà al conjunt blaugrana, que aleshores militava a segona divisió B. L'empresari gironí va aterrar a Llagostera el juliol del 2012, i no ho va fer sol, sinó que també l'acompanyava un vell conegut de Montilivi com era Javi Salamero. “Em van venir a buscar i vaig fer tots els possibles per ajudar-los quan vaig ser allà. Vaig fer alguns socis nous, vaig viatjar amb l'equip i la directiva, però va arribar un punt que vaig pensar que no hi pintava gaire res si ja hi havia una presidenta que feia molt bé la feina. Vaig marxar cap a casa, però sense cap disgust ni ressentiment. Considero que els dirigents del Llagostera són molt bona gent, viuen amb molta passió i intensitat el futbol i tot això els costa diners. Té un gran mèrit tot plegat”, explica Vilaró. Com explica, l'exdirectiu va aterrar a la petita població del Gironès amb la intenció de reforçar l'estructura de la directiva blaugrana però va anar perdent representació amb el pas de les jornades fins que en va acabar sortint sense fer gaire soroll i sense que el Llagostera acusés gaire la seva absència.