L'arribada del Llagostera al futbol professional va obrir la possibilitat que un aficionat pogués veure cada setmana partits de segona A sense haver de fer gaires quilòmetres. A l'hora de la veritat, són comptades les persones que s'han abonat al Girona i el Llagostera. Sí que ho ha fet Xavier Batllori, l'estanquer del Pont Major, un soci apassionat del Girona “de tota la vida” que, des que el Llagostera va eliminar el Nàstic i va pujar a segona A, es va engrescar. “Per la relació amb Jordi Boadella, em vaig animar. Sempre és interessant poder anar a veure futbol de segona A, però hi he anat poques vegades perquè no tinc gaire temps. Més que res, és per ajudar-los”, explica. “Sobretot perquè és de Girona, i està relativament a prop. S'ha d'ajudar el futbol gironí. A mi el que em sap greu és que hi hagi més afició per anar a veure el Barça que el Girona. No ho entenc.”

Batllori havia format part de la directiva del Pontenc, “un dels clubs més antics que hi ha”. “Jugàvem a segona regional amb el Llagostera. I trobo que és molt gros això que han fet d'arribar a segona A. Ara nosaltres som a quarta catalana, i el seu segon equip és líder de segona catalana. És brutal.” L'estanquer respecta els socis del Girona que volen veure el rival de demà amb problemes, però no ho comparteix. “Jo hauria preferit guanyar l'Oviedo i anar més tranquil a Palamós. Ara, és veritat que per aspirar a tot el Girona ha de guanyar. O guanyem tres partits seguits, o no agafem el tren de dalt. Però el Llagostera també ho necessita molt. I com que un triomf del Girona tampoc li garanteix res, ja m'aniria bé l'empat.” No acaba d'entendre, però, l'actuació del Llagostera en la recta final del partit del curs passat a Montilivi, amb el Girona jugant-se l'ascens a primera: “Els últims 10 minuts haurien d'haver afluixat una mica, perquè ells ja ho tenien molt i molt complicat. Em van fer patir.”

Del Llagostera, no només valora el mèrit d'haver arribat tan amunt, sinó també el fet que Oriol Alsina hagi pagat sempre puntualment la plantilla. “Com a mínim és un club que no deu ni un duro. Em feia molta pena quan el Girona no pagava els seus treballadors.”