Com tota la plantilla del Llagostera, Oriol Alsina estava irritat amb l'actuació arbitral, pel penal que va decidir el derbi i perquè no és ni la primera ni la segona vegada. “El senyor Munuera es va equivocar a Albacete, on ens va xiular un penal inexistent, i avui ha tornat a passar el mateix. És una situació que no podem controlar. Millor no parlar-ne, perquè ja veieu què passa. Prefereixo anar-me'n cap a casa i patir.” Era gairebé impossible, però, no parlar-ne més. “Estàs fent una feina important, jugues contra un bon equip un partit amb alternatives, en què s'ha generat força perill perquè ells tampoc es conformaven amb l'empat, però crec que estarem d'acord que les millors ocasions són dues de nostres. No sé si l'empat era el resultat just, o fins i tot la victòria nostra. I hem perdut pel mateix de sempre.”

El maresmenc va insistir en les decisions arbitrals. “El futbol és així de cruel. Perquè, a més, ens ha passat en el minut 86, sense temps per a res. I amb sis canvis i René estès des del minut 88 fins al 90, n'allarga tres. Són moltíssimes decisions que et condicionen.” La trompada va causar entre frustració i indignació al vestidor: “No és fàcil explicar als jugadors, que estan fent una feina molt important, que passi això tantes setmanes. Només ens queda aixecar els ànims. Perquè ens entrenem bé i competim bé, però ens passen aquestes coses. Un dia ha de canviar la sort. Esperem que ens ho tornin. Que ens xiulin un penal a nosaltres o que vegin que una pilota ha entrat. Potser tardarem uns quants anys, però esperem que arribi.”

Alsina, que va lamentar també el cúmul de lesions i contratemps, va admetre que la garrotada havia estat dura, però està convençut que tenen capacitat per sortir-se'n. “Són cops durs, però estem molt forts mentalment. Espero que els jugadors tornin a mentalitzar-se i continuem lluitant per assolir l'objectiu, recordant sempre que som el més petit. Però no el més ximple. Per nosaltres no quedarà. Estem tots units, lluitant contra vent i marea.”