“Hem d'aprofitar l'aire fresc”
El director esportiu del Girona veu l'equip “amb seguretat i confiança” i creu que el pròxim mes de competició determinarà si l'equip pot aspirar al ‘play-off'
“Ens faltava eficàcia, i amb l'arribada de Lekic i Cristian Herrera tothom s'ha posat les piles”, diu Cárcel
Amb la tranquil·litat de veure de molt lluny la zona de descens a segona B, que l'havia arribat a amenaçar de manera molt seriosa i que ara és onze punts per sota, el Girona té temps i arguments per pensar en la possibilitat d'atrapar els equips que ocupen llocs de play-off d'ascens a primera. “Ara ho tenim més a prop. També difícil, perquè hi ha punts de diferència i hi ha molt bons equips al davant, però hem de saber aprofitar aquesta alenada d'aire fresc”, explica el director esportiu del Girona. Sense perdre el to de prudència –“el més important és fer els 50 o 52 punts que ens assegurin la continuïtat a segona A”–, Quique Cárcel veu un equip fiable i preparat per ser ambiciós: “Si en les tres o quatre pròximes jornades mantenim el bon to i el ritme de puntuació que hem fet últimament, ens ho creurem més i tindrem més possibilitats de somiar. S'està ajuntant més la zona de dalt i, si som capaços de fer una bona puntuació, hi podrem pensar.”
No tan diferents
El Girona, començant per Cárcel, va mantenir sempre un discurs de paciència, tranquil·litat i confiança en la plantilla i el cos tècnic malgrat que els resultats no arribaven en els primers mesos. “Fa un parell de mesos, vam fer una anàlisi i en vam parlar molt. Crèiem que l'equip havia fet partits, sobretot a casa, que no es corresponien gens amb la puntuació que acumulàvem. Ha canviat la sintonia. I tenim aquell punt de sort, d'encert, que ens faltava”, reconeix. “Partits com el de l'Osca o del Llagostera, se'ns haurien pogut complicar, i els hem guanyat. Mesos enrere, l'equip dominava, creava ocasions i no guanyava. Sempre havíem dit que fèiem bons partits.” La confiança també s'ha mantingut en el peculiar 3-5-2, perquè quan Machín el va intentar refer l'equip no va millorar, sinó més aviat al contrari. “Tothom pensaven que ens convenia un canvi perquè ja ens coneixien massa, però ara tornes a veure bons resultats i ja canvia la cosa. Agafem força i confiança i hi creiem molt més. Hi havia uns quants jugadors nous que s'hi han hagut d'anar adaptant”, defensa Cárcel.
El director esportiu apunta un altre factor com a clau de la reacció de l'equip: “Ens faltava eficàcia al davant. Han vingut dos davanters nous [Lekic i Cristian Herrera], hi ha molta competència i tothom s'ha posat les piles. Tot plegat ha fet augmentar el rendiment de l'equip.”
La prudència no està deslligada de l'ambició, i el màxim responsable de la parcel·la esportiva creu que tant l'experiència de la temporada passada com les dificultats de la primera volta poden acabar servint més endavant: “Volem fer els punts de la permanència i, a partir d'aquí, lluitar pel màxim. Som ambiciosos i l'experiència de l'any passat ens pot ajudar. Hem anat guanyant consistència i tenim molta més seguretat i confiança. I tot això que hem passat ens pot servir per imposar-nos en una situació molt més idònia.”
La gestió del grup
Amb una plantilla molt llarga –27 jugadors, comptant el tercer porter, David Oliveros–, n'hi ha un grapat que es queden sense jugar. “El nombre és elevat i això no és fàcil de gestionar, perquè hi ha homes importants que no estan jugant”, reconeix Cárcel. “Però els futbolistes són intel·ligents i saben que això passa en futbol professional. Han de lluitar i, si no juguen, mirar de sobreposar-se i fer-se un lloc.” El director esportiu veu com un mèrit del club la competitivitat generada un cop tancat el mercat d'hivern: “Sincerament, crec que el club ha fet un pas endavant. Hi ha una gran competència perquè el club hi ha apostat i ho ha pogut assumir.”
LES ASPIRACIONS
“Si en els tres o quatre pròxims partits mantenim el bon to, tindrem més possibilitats de somiar”DEL 2015 AL 2016
“Tenim el punt de sort i encert que ens faltava. Sempre havíem dit que fèiem bons partits”AMB AMBICIÓ
“Tot el que hem passat ens pot servir en una situació molt més idònia. Hi ha equip per fer coses”EL 3-5-2
“Tothom creia que ens coneixien massa, però ara tornem a veure resultats i hi creiem molt més”“Ells tenen l'oferta i nosaltres, un projecte de futur molt important”
Renovats Àlex Granell i Aday Benítez, Quique Cárcel no acaba d'aconseguir que el porter Isaac Becerra i el davanter Jaime Mata donin el sí al Girona: “Ells tenen l'oferta de renovació a sobre la taula des de l'any passat i nosaltres tenim un projecte de futur molt important que ens il·lusiona, i volem que tots dos en siguin partícips.” El director esportiu assegura que les portes continuen obertes: “En cap cas estan tancades. Tenim una bona relació i estem treballant per poder continuar junts.” També té oferta Eloi, que no juga tant com Becerra i Mata: “Ha demostrat molts valors i ens agradaria que continués. N'estem parlant.”
“El filial i el juvenil ens preocupen”
Més enllà del primer equip, el Girona té maldecaps amb el filial, en zona de descens a segona catalana, i el juvenil, que corre el risc de perdre la divisió d'honor (també ocupa llocs de descens, a un punt de la zona de permanència). “És clar que ens preocupen, tant el filial com el juvenil”, reconeix Quique Cárcel. El club té pensat potenciar a partir de la temporada que ve l'estructura per als dos equips que són més a prop del primer equip, però, per Cárcel, és molt important que ni el filial ni el juvenil baixin. “No s'ensorraria el projecte, però seria greu. El juvenil és el que em fa més por, perquè és una categoria exigent, gens fàcil”, admet. Tot i la irregularitat dels equips, el Girona ha mantingut la confiança tant en Nacho Castro com en Robert Vila. “Ja ho hem demostrat, que els en tenim. M'agrada deixar treballar”, afirma el director esportiu.
“Estan fent una gran temporada i valorem ampliar els contractes”
Pere Pons i Kiko Olivas tenen signat fins al 2017, però el Girona intentarà ampliar la seva vinculació. “La nostra obligació és pensar a llarg termini, i no hi ha dubte que són dos jugadors que ens estan donant un gran rendiment”, diu Cárcel. En el cas del migcampista, el seu creixement fa que també sigui candidat a fer el salt a un club més gran, previ pas per caixa. “No crec que hi hagi un traspàs per la quantitat de la clàusula, però sí que està demostrant coses que el fa interessant per a altres equips.” En els últims cursos, el gran traspàs del Girona ha estat Despotovic (700.000). També en va treure uns 100.000 per Hiroshi i Gumbau.
“Com més tractes hi tinguem, serà millor per al Girona”
Cárcel es limita a dir que amb el City hi ha “una bona relació”. No s'ha fet públic cap conveni, i encara és menys encertat dir que el club de Montilivi és filial dels citizen. Tot i això, hi ha connexions amb els Guardiola (Pere és assessor de la propietat del Girona i Pep, el futur tècnic del City) que fan pensar que la relació es pot estrènyer. “Com més tractes hi tinguem, millor. I si això pot ajudar, perfecte.” De moment, el City ha deixat quatre jugadors (Maffeo, Nwakali, Rubén Sobrino i Lejeune). Tot i que aquest dos últims ni han trepitjat Manchester, Cárcel afirma que “sense la col·laboració del City seria impossible que haguessin arribat”.
“No estem lluny de la seva reaparició i encara ens pot ajudar molt”
Va ser el fitxatge estrella de l'estiu. De fet, la seva arribada no va ser fàcil, perquè Rubén Sobrino tenia pretendents de primera i algun pes pesant de segona A. S'hi va haver de posar pel mig el Manchester City, que va haver de pagar traspàs (a la Ponferradina i al Real Madrid, que tenien els drets a mitges). Però Sobrino va arribar lesionat, i la broma encara dura. Tot i això, en quatre partits que va jugar mig coix va fer un gol i va fer una assistència. “Estem ja en una altra fase de la seva recuperació i no estem lluny de la seva reaparició”, afirma Cárcel. “Trobarà molta competència, però té qualitat i encara ens pot ajudar molt”, assegura.