El Girona va trigar 21 jornades a enllaçar dues victòries per primera vegada aquest curs, però des del triomf contra la Ponferradina (4-0) la sort li ha canviat. I des d'aleshores, no ha perdut. Són ja set partits sense conèixer la derrota, no gaire lluny del seu sostre, que són deu jornades seguides alternant victòries i empats. Això li ha passat tres vegades en vuit anys a la divisió de plata: la temporada 2010/11 (24 punts de 30 possibles), la 2011/12 (22 de 30) i la lliga passada (vuit victòries –la que va tancar la sèrie, dins la fase d'ascens a primera– i dos empats que, traduint-ho a punts, haurien estat 26 de 30).

Si el Girona fos capaç d'arribar als deu partits sense perdre –els tres propers són contra el Mirandés, l'Almeria i el líder, el Leganés–, l'equip de Pablo Machín de ben segur es garantiria presentar la candidatura a una de les sis primeres places. Ara el sisè lloc encara està lluny (a sis punts), però no tant com ho estava al final del 2015 (a nou). Això sí, tot i haver retallat punts durant el 2016 amb tots els rivals excepte amb el Leganés, no s'ha vist un salt espectacular: només cinc posicions (del dissetè lloc fins al dotzè). “Teníem molts equips al davant i s'havia obert una mica de forat. Retallar costa, sobretot respecte als de dalt, que són els que sumen amb més regularitat”, diu el central Kiko Olivas.