“Sempre he prioritzat la qüestió esportiva a l'econòmica, sobretot al principi. Tenia molt clar que volia minuts i, d'altra banda, tampoc sóc de demanar molts diners. Amb poc em conformo.” Es una de les reflexions de Pere Pons, un futbolista del tot consagrat a segona A (86 partits) i amb molt de recorregut per davant perquè només té 23 anys. De fet, és un dels grans actius de Montilivi, i la prova és que la clàusula de rescissió que té fa tombar d'esquenes: 3 milions d'euros. “Trobaria molt estrany que algú pagués tants diners per mi”, diu el futbolista de Sant Martí Vell.

La realitat és que el Girona i Pere Pons (representat per Martínez Vilaseca) fa setmanes que negocien l'ampliació de contracte del jugador, a qui li queda un curs més (fins al juny del 2017). “Ho fem sense pressa, però des de la perspectiva que em sento còmode aquí i que sóc del Girona 100%”, hi afegeix el migcentre. El club li voldria estirar un any més, conscient que és una peça cotitzada i que ja hi ha equips que han preguntat per Pere Pons. “Si hi ha l'oportunitat, és clar que tinc ganes de viure altres experiències. I si les dues parts n'hem de sortir beneficiades, no tanco cap porta”, hi afegeix.

Pere Pons és al Girona des d'alevins i ha fet tota la trajectòria entre Torres de Palau i Montilivi llevat de la cessió de sis mesos a l'Olot, a la segona B. Per jugar al futbol de base del Girona, ell havia de pagar quota al club. Quan va fer el salt al primer equip –ja des del filial–, va tocar diners, per dir-ho d'alguna manera. “Recordo que vaig signar un primer contracte. Jo i també Carles Mas, Litus i Pau Bonmatí. Ens pagaven 250 euros, que crec que era el que tocava.” Però integrat gairebé de ple dret a la plantilla de Rubi (2012/13) el club tampoc no li va revisar a l'alça. I encara més, quan el curs següent va anar cedit a l'Olot, va ser el club de la Garrotxa (i no pas el Girona, que no se'n va voler fer càrrec) el que li pagava la nòmina, un pèl més arreglada que no pas aquells 250 euros. La temporada passada va ser la de la seva eclosió (42 partits amb Machín i un nivell de joc espectacular). Aquest estiu –com era lògic– el Girona li va fer fitxa de professional i li va arreglar el sou amb els paràmetres que marca la LFP. “Estic a la roda i em sento important”, va afegir-hi. El jugador va valorar el treball del director esportiu. “Hi ha molt bona relació amb Quique Cárcel. Tots els jugadors et diran el mateix. És sincer, va de cara, et dóna consells i mira pel club i també per nosaltres.”

En mans ara d'uns nous propietaris, Pere Pons destaca el creixement del Girona. “Ja tocava que els aspectes esportius passessin per davant dels extraesportius. El projecte és seriós i hi ha ganes de fer moltes coses, per al primer equip i el futbol de base.” Una d'aquestes, la ciutat esportiva. “Si s'ha d'anar a entrenar a Navata o a Peralada, s'hi va, però si això es portés a terme seria un gran pas endavant.”

Pons diu que Machín és el tècnic que més l'ha marcat (67 partits). “És qui m'ha donat més confiança i continuïtat, tot i que Rubi [que el va fer debutar] és un tros d'entrenador. El jugador, que es deleix quan veu jugar Sergio Busquets, Iniesta i Xavi, diu que el migcentre que més li agrada de 2a A és Campaña, de l'Alcorcón.

3

milions

DE CLÀUSULA