Candidatura presentada
El Girona es cruspeix amb solvència el millor visitant de segona A i, amb 18 punts sumats dels últims 24 possibles, irromp amb força a la zona noble
Kiko Olivas (47') i Cristian Herrera (70') van trobar després del descans l'efectivitat que l'equip no va tenir en la primera tot i aclaparar amb domini i ocasions el Mirandés
Sense la fressa ni l'espectacularitat de la temporada passada i amb l'enorme mèrit d'haver corregit un inici deficient que el va dur a tancar el 2015 amb els mateixos punts que el descens. Ha costat, però el Girona ja és aquí. Els de Pablo Machín han irromput per fi a la part alta de la taula, i ho estan fent a una velocitat superior a la de la majoria de rivals. Els 18 punts dels últims 24 encara no han estat suficients per trepitjar la zona de play-off, però sí per presentar-se com a candidat. I difícilment els rivals s'oblidaran ja del Girona quan es tracti de citar els aspirants a les sis primeres places. Ahir, la víctima va ser el Mirandés, que sense ser un dels pesos pesants a plata era –i ho continua sent– el millor visitant de la categoria. Els gironins van fer mèrits de sobres per encarrilar el triomf en la primera part, però els gols es van fer esperar fins a la segona.
Primera part de nivell
Possiblement van ser els 45 minuts més complerts del Girona aquesta temporada. Els de Machín van treure tot el seu repertori per aclaparar el Mirandés, que va arribar al descans viu de miracle. Els locals van necessitar 39 segons per fabricar la primera oportunitat –Lekic, sol davant Raúl, va perdonar– i de seguida se'ls va veure especialment còmodes sobre la gespa, malgrat que hi ha zones força castigades al mig del camp. El Mirandés va fer el plantejament valent que acostuma a fer Terrazas –un 3-3-3-1 amb Aridane com a jugador més avançat i una segona línia molt ofensiva amb Ion Vélez, Sangalli i Provencio–, però el Girona el va esparracar amb internades de Javi Álamo i d'Aday pels carrils, amb la visió en la passada de Granell i amb la màgia de Borja García, que va deixar tres o quatre detalls d'una qualitat fora del comú a segona A. Al Girona només li va faltar el gol. Lekic s'hauria pogut inflar, però, unes vegades el porter i d'altres la falta de punteria, van evitar que el serbi suqués en uns primers 45 minuts en què el Mirandés va patir com segurament no ha hagut de patir en cap camp aquesta temporada. Cristian Herrera, l'altre davanter, no va tenir tant de protagonisme ofensiu ni va trobar les ocasions de Lekic. El 0-0 en la mitja part no era ni de bon tros un bon negoci per als blanc-i-vermells, que van dominar pràcticament tots els aspectes del joc.
Kiko Olivas al rescat
Era difícil fer una segona part tan completa com la primera, però era bàsic trobar l'efectivitat. Per sort, el Girona la va trobar de seguida. El desllorigador va ser Kiko Olivas, que ja ha marcat quatre gols aquest curs i que ja és un dels noms propis de segona A. L'exjugador del Sabadell va llegir bé la rematada mig mossegada de Cristian Herrera després d'un córner i va canviar la direcció de la pilota cap a les xarxes. Amb l'1-0, el Girona havia fet el més difícil, però no va saber gestionar l'estat anímic del gol a favor i va fer un petit pas enrere que el Mirandés va aprofitar per agafar el domini i tenir el control. Va ser una fase delicada, perquè el Girona es va acular massa i Becerra va haver d'aparèixer un parell de vegades per evitar l'empat del Mirandés i que els locals haguessin de tornar a remar contra corrent.
Pablo Machín va posar en dansa Clerc veient que Javi Álamo havia perdut frescor i que el Girona no atacava pels carrils amb la mateixa virulència que en la primera part. El jugador cedit per l'Espanyol va trigar set minuts a fer una acció de desequilibri per l'esquerra (després del canvi, Aday va passar a la dreta) que va acabar amb el primer gol de Cristian Herrera amb la samarreta del Girona. 20 minuts abans del final, el 2-0 era pràcticament definitiu, però també era imperatiu que el Girona no aixequés el peu. Els locals van saber jugar amb el temps, Machín va oxigenar l'atac amb Jairo i el mig amb Eloi (Borja García es va guanyar l'ovació de Montilivi quan va ser rellevat) i el Mirandés va voler però no va poder superar l'entramat defensiu dels locals, amb tres centrals inexpugnables en el joc aeri i un Isaac Becerra que va tornar a mantenir el zero –un partit més, i ja són deu aquest curs– a la seva porteria.
MIRANDÉS: Raúl; Álex Ortíz, Kijera, Carlos Moreno; Eguaras, Rúper, Provencio; Sangalli, Ion Vélez (Abdón 64'), Álex García (Alan 53'); i Aridane (Álvaro Corral 46').
GIRONA: Becerra; Kiko Olivas, Alcalá, Lejeune; Javi Álamo (Clerc 63'), Pere Pons, Granell, Aday, Borja García (Eloi Amagat 80'); Lekic (Jairo 73') i Cristian Herrera.