Tot a l'inrevés

El Girona hauria pogut treure molt més rendiment d'uns primers 45 minuts en què els de Machín van controlar la situació però van tenir un dèficit clar d'efectivitat. En el primer quart d'hora, cada vegada que hi va haver una acció significativa, als gironins els va sortir creu. Amb el gol de Lejeune, que no va pujar al marcador perquè Lekic estava en el lloc inoportú (5'). Però molt especialment en un minut fatídic en què es va ajuntar la lesió d'Aday i el gol de l'Almeria quan Coris feia pocs segons que era a la gespa i ni tan sols s'havia fet a la idea que jugava. Quedava temps de sobres per reaccionar i aixecar l'1-0. De fet, el Girona va agafar el comandament del partit i va jugar la major part de la primera meitat lluny de l'àrea de Becerra, malgrat que l'Almeria en va tenir una de molt clara per marcar el 2-0 –Pozo va fallar gairebé a porteria buida– i deixar el partit mig tancat.

L'Almeria va acabar jugant molt aviat amb el rellotge i va ser una de les causes que el partit se li acabés fent llarg com una marató. Els visitants van maniobrar bé fins a tres quartes parts de camp i van estar espessos en la definició. La tendència es va accentuar de manera exponencial en la segona part.

Res a fer

L'Almeria va afrontar la segona part amb l'obsessió de no encaixar cap gol. El pas enrere que va fer va ser mig temerari, perquè el Girona el va aclaparar. I cada canvi que feia Gorosito era per estacar l'1-0, no pas per anar a liquidar el partit. Els tres centrals del Girona van plantar la línia ja dins del camp rival. Becerra va necessitar uns prismàtics per veure el partit. Rubén Alcaraz i sobretot Granell i Borja García van agafar les regnes. I si Machín va tardar a posar en joc Jairo, devia ser senyal que veia que el seu equip acabaria marcant. De fet, ho hauria pogut fer en una rematada de cap de Lekic al travesser (60') i un xutàs de Borja García que va tenir com a rèplica una immensa aturada de Casto (65'). Van ser les ocasions més clares, però el Girona se'n va fer un tip, de posar pilotes a l'olla i la por al cos als aficionats locals. L'1-1 es veia a venir, però no va arribar.

L'Almeria es va oblidar d'atacar i fins i tot es va esgotar físicament de córrer darrere el rival. Però el Girona no va trobar la clau ni quan tenia el rival estovat i mig grogui. Al final, el rellotge sí que va ser un aliat més dels locals, que van saber jugar amb el temps i van treure forces d'on n'hi havia poques per resistir. Al Girona, en canvi, el temps se li va tirar al damunt i les últimes accions van ser molt més precipitades. I els locals, que ja veien la llum, van aconseguir que en els últims minuts i en l'afegit no hi hagués futbol. Ho van saber fer i van guanyar tres punts d'or.