El valor dels punts que se sumen quan hi ha un empat és sempre molt relatiu. És difícil que els dos equips acabin igual de contents o d'enfadats. El partit d'ahir al municipal de la Pobla n'és un bon exemple: el filial del Nàstic va acabar satisfet amb la imatge, però no pas amb el botí, i el Cornellà va tornar cap a casa més content que un gínjol, conscient que els punts van molt cars en aquesta categoria, i havent escurçat un pèl la distància amb el Reus. D'entrada, en el partit d'ahir hi va haver intensitat i molt de respecte, ja que els dos equips eren conscients que en aquest punt de la temporada ja hi comença a haver moltes coses en joc. D'ocasions, però, poquetes. Després de la represa, en canvi, la cosa es va anar animant i la Pobla va tenir més oportunitats per obrir la llauna. En el minut 62, per exemple, Jaime Vidal va tenir l'1-0 a les seves botes amb un xut fort que Marcos, fiable com sempre, va refusar amb el cos. Després, Emana va caçar el refús, però va xutar fluix. Poc després, en el minut 71, Uche va ser expulsat per doble amonestació i la pressió del filial del Nàstic va continuar. Marcos, però, va estar impecable i va evitar que els grana veiessin porteria. I això que en el minut 72 Emana va tenir una pilota franca que no va aconseguir rematar bé.