A set partits de la renovació automàtica
Quan Felipe Sanchón va renovar el febrer del 2014 per dues temporades, en el contracte hi havia una clàusula de renovació automàtica que el vinculava amb el club de Montilivi fins al curs 2016/17, però era necessari que disputés 55 partits (amb un mínim de 45 minuts) en aquests dos anys.
Felipe és, a hores d'ara, a set partits de la renovació automàtica. Entre el curs passat i l'actual ha jugat 59 partits, però només en 48 –32 de la temporada 2014/15 i 16 de la 2025/16– ha disputat un mínim de mitja part, que és el requisit indispensable perquè siguin computats com a partits jugats. “Vist amb perspectiva, el llistó de la renovació estava molt alt”, va admetre Felipe, que en les últimes onze jornades només ha pogut afegir un partit –els 45 minuts que va disputar en el Girona-Athletic B– a l'ampliació automàtica de contracte, que fa tot just un parell de mesos semblava molt ben encarrilada.
El davanter reconeix que veu difícil que en el tram final de lliga –queden només tretze partits– pugui disputar els set que li queden. “Són molts, sobretot en una fase com l'actual en què fins i tot he saltat de les convocatòries”, admet.
La segona via
Felipe Sanchón, però, té una altra via per quedar-se a Montilivi sense necessitat de jugar aquests set partits que li queden, i és que el club li plantegi directament la possibilitat de seguir un any més. El davanter no només se sent avalat per Pablo Machín, sinó també pel director esportiu, Quique Cárcel. “Noto que tinc la confiança de tots dos. El mister ara no m'està fent jugar, però durant la primera volta em va donar molts partits. I l'any passat, més. I Quique sempre m'ha dit que estigués tranquil, que confia en mi i que està convençut que puc aportar molt.”
De moment, les bones paraules no s'han vist reflectides amb un nou contracte al damunt de la taula, tal com ha passat amb altres jugadors –el club ja ha tancat l'acord amb Aday i Granell i està negociant allargar la vinculació amb d'altres com Pere Pons, Kiko Olivas, Mata, Becerra, Eloi i Rubén Alcaraz–, però Felipe no desespera: “Jo em veig amb corda. Em trobo bé físicament, que és el més important. No penso pas estar jugant fins als 40 anys [el mes que ve en farà 34], però sí alguns anys més”, hi afegeix.
De fet, Quique Cárcel ha defensat sovint que Felipe és un jugador molt interessant per al Girona, malgrat que el gol li hagi girat l'esquena. Considera que és un futbolista diferent i que pot aportar moltes més coses, com velocitat, desequilibri i també experiència.