Estaven avisats. Fa setmanes que caminen per la corda fluixa del descens a la tercera divisió, encara no havien guanyat a fora de casa i, per acabar-ho d'adobar, visitaven l'Eldenc sabent que el Llevant B havia sorprès el València B el dia abans. Amb tot això, estaven obligats a sortir amb el ganivet entre les dents, a posar el peu en totes les jugades, a recular a defensar en cada pilota perduda; en definitiva, a demostrar que ningú no es rendirà per aconseguir salvar l'Olot de caure al pou. A l'hora de la veritat, però, l'actitud d'alguns jugadors en la primera meitat va deixar un sentiment de preocupació que no es va mirar d'esborrar fins a la represa. És cert, van estar a punt d'aconseguir-ho, però quan havien fet el més difícil van tornar a ensopegar. Les dinàmiques també juguen. La tàctica de Santi Castillejo era semblant a la que va aplicar fa quinze dies a Paterna. El rival podia tocar tant com volgués, però no podia superar la muralla defensiva dels seus homes. Ara bé, si l'última vegada va tenir èxit va ser perquè no hi va haver fissures entremig. Contra l'Eldenc, Petcoff i Juan Fresno es van fer amos del mig del camp i Cañadas va fer mal entre línies. El veterà mitja punta va ser a tot arreu, i no només va avisar en les seves habituals jugades a pilota aturada. De fet, sense ell no hauria arribat l'1-0. Abans de l'equador del primer temps, el murcià va ser protagonista d'una jugada de combinació del seu equip que va arribar a dins de l'àrea i va acabar amb una passada de la mort al segon pal. Allà, Piquero, tot sol, només va haver d'empènyer la pilota (21'). Gràcies al gol, l'Eldenc, que havia tingut alguns minuts de dubtes, es va creure que podia encarrilar la victòria en la primera part. Va arribar a fregar el 2-0 en una rematada de cap de Gotor que va picar primer al travesser i després a terra, però no va superar del tot la línia de gol (38'). L'Olot es veia amb l'aigua al coll i no era la primera vegada aquesta temporada que havia de remar a contra corrent per arreglar un partit començat amb el peu esquerre. A la recerca de l'èpica, va ser en la segona meitat quan els garrotxins van reaccionar. La truita es va girar ben aviat. En el 2', un oportú Jorge Rojas va aprofitar un mal refús de Marcano en un córner per transformar l'empat des de l'àrea petita. El gol va ser molt valuós perquè va situar l'Olot de ple en el partit i va deixar l'Eldenc tocat una bona estona. Els alacantins van tenir sort que el seu porter va desviar un bon xut de Sana i que ningú no va arribar a rematar una altra centrada de córner que es va passejar per l'àrea. Eren els millors minuts dels olotins, però l'efecte de l'empat es va anar esfumant a poc a poc i les forces es van tornar a igualar. El partit hauria pogut decantar-se cap a qualsevol costat però, una vegada més, a l'Olot, li va sortir creu. Carlitos López, que ja ho havia intentat en el 63' amb una rematada al lateral de la xarxa, va convertir-se en l'heroi local. El davanter va recollir una segona jugada a dins de l'àrea i va marcar el 2-1. Va ser tot un clatellot per a un Olot que havia canviat de cara en la segona meitat i, al mateix temps, tot un càstig per a un equip que ha d'aprendre que els partits comencen en el primer minut i que ara ja, setmana rere setmana, s'està jugant molt més que tres punts. Per guanyar, calen gols i un parell de coses més.