Els amos de tot

El començament de partit del Girona ja va ser prometedor, perquè l'equip de Machín va tenir molta més pilota i més control només de començar. Els gironins havien executat tres córners sense que el Saragossa hagués trepitjat el camp contrari. I quan es començava a intuir que els locals es podien despertar, va arribar la primera garrotada visitant. En el cinquè servei de cantonada, va arribar el premi a la insistència (22'), amb una acció de murri de Jaime Mata, el més atent a recollir una mena d'assistència, probablement involuntària, de Lejeune amb el pit. Sense gaire temps per pair-ho, el Saragossa es va endur un altre cop baix. Aquest se'l va provocar directament, perquè Cabrera va perdre els papers i va fer una entrada sense sentit amb els dos peus per davant a Eloi al cercle central. Al migcampista, que es va espantar perquè temia haver rebut del genoll, li van quedar els tacs marcats a la cuixa, però va poder continuar. Al central uruguaià li va costar la vermella directa (27'). El camí es començava a aplanar per al Girona, que no patia gens al darrere i, amb el rival descol·locat i desballestat, trobava molts espais. De fet, Jaime Mata va arrencar un parell de cops des del mig del camp, ben habilitat per Borja García i Rubén Alcaraz, amb tot l'espai del món a davant seu. No se'n va sortir del tot a la primera (va reclamar penal), però ho va fer de meravella en la segona, en què en comptes de provar el xut va habilitar Cristian Herrera. Amb un gol i una assistència en poc més de mitja hora, Mata emmudia La Romareda, l'escenari on va fer una exhibició en el play-off i on alguns el situen la temporada que ve. Se li podrà discutir que digui si vol renovar o no, però no se li podrà retreure mai res de la seva actitud al camp. Jugui o no a Montilivi la temporada que ve, és un bregador i ni s'amaga ni arronsa la cama.

Lluís Carreras havia trigat a fer el canvi arran de l'expulsió de Cabrera, i quan es va decidir el Girona ja havia fet el segon. El tècnic maresmenc va prescindir de Dorca, va situar Rico de central i va fer entrar Abraham al lateral. I en els últims deu minuts abans del descans, el Saragossa va mirar d'entrar en el partit, però no va passar de les protestes per les decisions arbitrals. La graderia va acomiadar l'àrbitre amb una xiulada eixordadora abans del descans, però el fet és que el seu equip no va fer cap xut a porta en la primera part.

Amb un 0-2 i un home més, la recepta era clara: fermesa, paciència, esperar a robar la pilota i a trobar espais. Fàcil de dir i preveure, i més difícil de fer i executar. Tant per la pressió dels 20.000 aficionats com per la qualitat –Lanzarote va fer més quan va sortir que molts companys junts–, ja s'intuïa que el Saragossa tindria algun moment d'empenta. I el va tenir. Isaac Becerra, per no perdre el costum, es va disfressar d'heroi. No va ser cap setge, ni de bon tros, però sí que el colomenc va fer tres aturades providencials. Les dues primeres, amb el 0-2 en el marcador, que haurien pogut provocar un final de neguit. Abans de la tercera, el Girona ja havia resolt la feina, amb el gol de Dejan Lekic, el tercer davanter que va entrar en escena ahir i el tercer que va veure porteria. La sentència va arribar poc després que Carreras cremés les naus fent entrar Dongou per Campins. Sense el control que els gironins van exhibir en la primera meitat, la segona va ser molt més trencada. Però l'últim quart d'hora va ser molt tranquil, tot un luxe en un partit de tanta exigència. No sempre es pot guanyar 0-3, tot i que a La Romareda el Girona s'hi està especialitzant.