L'Olot s'ha escapat de la zona de descens directe per via aèria. A algú li pot semblar menys bonic, però ningú no pot negar que així és com se'n fa més via a la segona divisió B. Dominar les jugades a pilota aturada dóna punts, i encara més els dies en què et falta inspiració. El conjunt olotí va mostrar-se espès contra l'Olímpic de Xàtiva i, a falta d'idees, van aparèixer la pissarra i el cap de Vallho. Sense la pilota aturada, l'Olot segurament s'hauria estampat contra el mur xativí, i ahir no es podia permetre res més que no fos una victòria. L'equip de Santi Castillejo no va jugar el seu millor partit a l'estadi municipal, ni de bon tros. Això sí, aquesta vegada hi va posar tota la voluntat del món i l'actitud dels jugadors va ser clau per remuntar un marcador que se'ls va girar en contra de seguida. El guió de joc de l'Olímpic es podia resumir amb dues paraules: defensa i contraatac. Era ben simple, però va esdevenir pràctic quan el bloc de la Costera va avançar-se en la primera arribada que va intentar a l'àrea de Wilfred (7'). Després d'una centrada d'Adrià Granell, Wilfred va salvar la rematada de Cifo, però no va poder atrapar la pilota. Va quedar morta i Luismi Loro, molt atent, la va endinsar a la porteria olotina. El 0-1 va ser un cop majúscul i més d'un es va posar les mans al cap. No era d'estranyar que l'Olímpic se sentís encara més còmode amb el signe del partit a favor. Els centrals Mendoza i San Julián, físics i veterans, podien dedicar-se a defensar amb tranquil·litat, però, a l'hora de la veritat, van patir més del que es pensaven. Es van trobar amb un convidat inesperat a les altures: Marc Vallhonesta. El central de Sils va ser el gran dominador de l'espai aeri i, com ja havia fet contra l'Atlètic Balears, es va tornar a disfressar de davanter centre per donar vida a l'Olot.