El Girona ha doblat la productivitat de punts d'un any a l'altre. El 2015 va transitar a poc més d'un punt per partit (19 en 18 jornades) i aquest 2016 ha agafat velocitat de creuer (25 punts en 13 enfrontaments). De fet, els de Machín són el segon millor equip d'aquest any, només superats pel Leganés, que va sortir de Montilivi amb un empat miraculós fa només deu dies.

Dels 22 equips de segona A, el Girona és l'únic que no ha trepitjat ni els sis primers llocs ni els quatre últims. Ha estat, això sí, molt més a prop de les brases que no pas de la zona noble (va acabar l'any 2015 amb els mateixos punts que el descens directe). La reacció ha servit perquè l'escenari canviés totalment i el discurs, també. I el 0-3 de diumenge a Saragossa era el punt d'inflexió després que la sort li hagués girat l'esquena en les dues últimes jornades (1 punt de 6). “Sabíem que si volíem ser ambiciosos aquest era el partit”, van repetir no només els jugadors, sinó també Machín, després d'assaltar La Romareda. Ni l'empat ni la derrota els haurien descartat de la lluita, però haurien fet de nou molt feixuga una remuntada que està costant molts litres de suor després d'acabar l'any a 14 punts de l'ascens directe, d'acabar la primera volta a 17 punts del líder i d'haver estat fa relativament poques setmanes a 8 i 9 punts del sisè. De fet, al gener ningú mirava cap a dalt. Ara ja sí. La zona baixa ja no preocupa (el descens està 12 punts). I qui preocupa, però als rivals, és el Girona, que ve llançat des del darrere.

2015

2015