S'hi va enfrontar amb l'Eibar en un amistós de la pretemporada anterior, però no és el mateix. El primer partit oficial de Dejan Lekic contra l'Osasuna, el primer equip que el va captar i li va donar l'oportunitat després d'haver crescut al seu país. Tenia 25 anys i el club navarrès, que es va entendre amb l'Estrella Roja, li va firmar un contracte per cinc temporades. En va completar només dues, abans d'arribar a un acord amb l'entitat per rescindir el contracte. “No és que tingui un sentiment especial, però sí que hi ha alguna cosa. Perquè hi vaig estar dos anys, i en tinc bon record. Hi ha excompanys [com Miguel Flaño, Nino i Roberto Torres] que hi són i m'alegrarà veure'ls, tot i que s'ha de lluitar, jugar i si puc marcar, marcar”, resumeix el serbi, que té molt clar que l'ambició del Girona està per sobre de qualsevol deix de sentimentalisme: “L'Osasuna també és un club que mereix jugar a primera, però ara són a segona A i han de lluitar com nosaltres. No hi ha sentiments: hem de mirar pel futur del Girona.”

“De l'Osasuna, el meu primer equip de la lliga espanyola, tinc bon record de la gent, del club i de la ciutat. Tot va ser espectacular, tot i que l'adaptació va ser una mica difícil el primer any”, recorda Lekic, que té reservat a la memòria un partit a El Sadar contra el Barça, la temporada 2011/12 [l'última de Pep Guardiola]. Els navarresos van guanyar (3-2) amb dos gols del serbi. Va ser el partit estrella de Lekic, que va tancar el pas per Pamplona amb números discrets: dos gols en 27 partits la primera temporada, i quatre en 19 la següent. Després, se'n va anar a Turquia, abans de fer amb l'Sporting de Gijón, a segona A, la seva temporada més productiva (12 gols).