Des dels primers mesos de competició, Pablo Machín solia pronunciar que la manera com l'equip arribés a les deu últimes jornades indicaria l'objectiu pel qual haurien de lluitar. El Girona es va anar espavilant, però Machín es resistia a parlar obertament de play-off d'ascens, malgrat que sempre venia ambició. Ahir, tancada la 32a jornada, ell mateix va introduir el terme: “Fa tres mesos, segurament tots hauríem firmat això. La nostra il·lusió era poder mirar els llocs de dalt, i hem arribat a les últimes deu jornades amb l'objectiu mínim de la permanència gairebé encarrilat i hem d'anar a totes, per tenir un al·licient fins a l'última jornada. Ara hem de mirar de lluitar per aquest play-off.”

De fet, Machín va dedicar més temps a parlar del futur i de les expectatives que del partit en si. “On és el contracte? Per descomptat que ho firmo; a ploma”, va dir el de Gómara quan li van explicar que Enrique Martín firmava que l'Osasuna i el Girona juguessin la fase d'ascens. Amb 30 punts encara per disputar-se, no hi ha cap equip de la zona alta que transiti amb solvència i sense entrebancs. “És una competició llarguíssima. Ja vau veure com vam arribar al final la temporada passada. Ara comença a passar factura tot. La pressió, a alguns; el cansament, a la majoria. Qui ho sàpiga gestionar millor podrà tenir un mínim avantatge”, relatava Machín. “Nosaltres tenim moltíssim a guanyar i poc a perdre. Ho intentarem fins a l'últim moment.”

Relacionat encara amb el futur, Machín va valorar la competitivitat al vestidor: “Tenim una plantilla bona, i sempre procuro posar els millors en cada moment per al benefici de l'equip, per competir fins al final.”

Machín va veure un pèl de superioritat del seu equip, però amb alguns ensurts. “Crec que hem tingut el domini, per fases crec que hem estat superiors en joc i en arribades, i també hem generat més ocasions. Però ells també n'han creat al final. I no hauria estat la primera vegada que amb una o dues ocasions el rival se t'endú els tres punts.” El tècnic va valorar el mèrit dels navarresos –“no oblidem que hem empatat contra un equip que ha estat gairebé tota la lliga en zona d'ascens o de play-off”– i hauria trobat més normal un empat amb gols: “Sovint assumim riscos, i no hi ha partit que no generem tres, quatre o cinc ocasions. I ells n'han tingut dues de clares.” El tècnic va justificar els canvis: “Els feia falta donar refresc a Eloi, i amb Lekic volíem un referent perquè hi haguessin més centrades. Després, hem buscat enllaçar amb Cristian [el sacrificat va ser Borja] per acabar amb tres davanters.”