Un equip pot perdre de moltes maneres, però rebre un 5-0 quan s'hi juga la vida no està permès. Una maneta de gols en contra danya la moral de l'afició i embruta l'escut; en definitiva, colpeja de ple la imatge de l'entitat. I la temporada ja és prou dolenta per haver de suportar derrotes humiliants a fora de casa. Al camp del Cornellà, l'Olot va sentir com l'afició local més sorollosa li corejava càntics de descens a tercera divisió i, fins i tot, i li feia crits d'olé. Va ser una paradoxa monumental i ben dolorosa. L'equip que s'havia passat més de mitja temporada amb l'ambició de voler guanyar a segona B practicant un futbol de toc va acabar torejat pel rei de l'estratègia, les segones jugades i el joc directe. Aquesta no pot ser una definició de tot el partit, ni de bon tros, però demostra fins a quin punt l'Olot es va enfonsar anímicament i va abaixar els braços. El conjunt de Santi Castillejo es va desesperar en veure que no li sortia res del que havia planejat. El tècnic navarrès volia que el seu equip ataqués el Cornellà. Lluny de posar nerviosa la defensa verda, la davantera vermella va tornar a evidenciar una manca de gol alarmant. Principalment, perquè Uri Santos i Marcel Serramitja van viure massa allunyats de l'àrea de Marcos. El mig del camp local va anul·lar el visitant, Hèctor no va entrar en joc i la connexió amb la parcel·la atacant va ser inexistent. Per això, en la primera meitat, l'Olot només va fer pessigolles al Cornellà amb un córner en l'últim minut. Els olotins van estar a punt d'aprofitar l'última jugada del primer acte per igualar el gol inicial que havia marcat Lucas Gafarot en el minut 35. L'extrem va traduir en el marcador el domini del Cornellà, que, tot i no haver fet res de l'altre món, havia penjat més d'una pilota a l'àrea de Wilfred. El gol de Lucas va arribar gràcies al refús d'un intent d'Abraham, el millor dels del Baix Llobregat. L'exjugador del Badalona va ser l'únic jugador que marcava les diferències tot sol. De fet, ja en la segona meitat, es va inventar una jugada personal que va deixar asseguda la defensa de l'Olot, es va plantar davant Wilfred i el va batre amb una definició suau i precisa. El 2-0 del Cornellà va sentenciar el partit. L'Olot, que havia canviat de davanter centre –Dieguito va substituir Marcel en el 51'–, s'havia plantejat posar més setge a la porteria de Marcos, però les seves intencions se'n van anar en orris. Pocs instants després, Mousa va provar de retallar distàncies amb una conducció que va acabar amb un xut lleugerament desviat, però l'Olot ja havia llançat la tovallola. El seu protagonisme ofensiu va ser insuficient per remuntar el marcador i l'equip de Jordi Roger se'n va beneficiar. El Cornellà es va començar a agradar i, en un tres i no res, va convertir la victòria en una autèntica golejada. Per a més inri, va ser un exdavanter de l'Olot, Enric Gallego, el que va marcar un doblet en tan sols dos minuts (76' i 78') i, ja al final, Antonio Pelegrín va posar la cirereta al pastís local amb el 5-0 definitiu (89'). Els garrotxins van pagar molt car deixar-se anar en la segona meitat i van patir una derrota escandalosa que torna a encendre totes les alarmes... i totes les calculadores. N'hi haurà prou guanyant els quatre partits de casa?