El Lleida Esportiu viu instal·lat en la dicotomia. Esportivament, tot són flors i violes. L'equip convenç, no rep gols, de tant en tant s'exhibeix, i està en plena batalla pel play-off. Al vestidor hi ha comunió. “Aquest grup és collonut”, repeteixen un cop rere l'altre els futbolistes. Ara bé, institucionalment la història canvia. Hi ha un incendi. Els jugadors fa tres mesos que no cobren, no es posen d'acord amb el club per redistribuir el deute, i hi ha una guerra oberta entre la directiva i l'entrenador.

I si hi ha foc, ahir el president Albert Esteve va regar-lo amb benzina. “De desagraïts, l'infern n'és ple”, va dir, utilitzant una expressió castellana, en referència al tècnic Imanol Idiakez, que divendres va denunciar que la situació era insostenible i que no hi havia relació entre la directiva i els jugadors.

L'argumentari del màxim dirigent se sustenta en el fet que si no va fer fora l'entrador quan l'afició ho va demanar, en el final de la lliga passada a Cornellà i a l'octubre, ara ell ha de col·laborar. “El club va decidir donar continuïtat a l'Imanol en moments difícils per a ell. Ara qui viu un moment complicat és el club, i ell hi ha d'estar”, va dir Esteve, que es mostra desafiant després de les declaracions que Idiakez va fer divendres passat i no garanteix la seva continuïtat fins a final de temporada: “Qui coneix el món del futbol sap que els entrenadors depenen dels resultats, així que el que ha de fer és dedicar-se a entrenar i a guanyar.”