La mateixa distància, però una jornada menys

Sense ser un mal resul­tat, ja es va veure que un punt a Lugo tal com està de dens el trànsit a la part alta de la taula era poca cosa, sobre­tot venint d'un altre resul­tat poc pro­duc­tiu (el 0-0 con­tra l'Osa­suna). Després de com­ple­tar-se la jor­nada 33, les coses no han empit­jo­rat, però tam­poc han millo­rat. Els de Machín han per­dut un lloc a la clas­si­fi­cació –s'han vist avançats pel Mirandés de Ter­ra­zas–, però la referència del sisè clas­si­fi­cat es manté exac­ta­ment al mateix lloc on era: a tres punts. El gran pro­blema és que queda una jor­nada menys i que el Girona té molts equips al davant i molts gra­ons per esca­lar.

Mal­grat que ja fa qua­tre par­tits que no perd, els empats estan fis­ca­lit­zant els de Machín, que han dei­xat de sumar sis punts dels dotze pos­si­bles. Això obliga el Girona a posar-se les piles d'imme­diat i a mirar els tres pro­pers par­tits (Alavés, Alba­cete i Tene­rife) en clau de victòria. Només un 9 de 9 per­metrà als blanc-i-ver­mells fer autèntica por als equips que es bara­llen en la zona alta. La jor­nada del cap de set­mana ha estat un altre exem­ple del que es viu set­mana rere set­mana: només qua­tre dels quinze pri­mers clas­si­fi­cats (el Leganés, el Mirandés, el Sara­gossa i l'Ovi­edo, aquest en els últims minuts) han sumat els tres punts. I la set­mana vinent, a banda del Girona-Alavés, hi ha qua­tre duels direc­tes més (Elx-Lugo, Valla­do­lid-Sara­gossa, Nàstic-Ovi­edo i Alcorcón-Leganés) que pro­me­ten les emo­ci­ons habi­tu­als.