L'Olot va empatar a un gol contra la Pobla de Mafumet, després que l'extrem del conjunt tarragoní, Kike Tortosa, enviés una falta directa a l'escaire de la porteria olotina en el minut 93. El gol va fer emmudir el municipal, que sabia que amb el triomf momentani l'equip feia un pas de gegant cap al gran objectiu, la permanència. Els de la Garrotxa confiaven a sumar els dotze punts que els quedaven contra els rivals més directes a casa –la mateixa Pobla de Mafumet, l'Hospitalet, el Llosetí i el Llevant B–. Amb el punt estèril sumat contra el filial del Nàstic, els olotins ja saben que hauran de guanyar fora de casa i estrenar el caseller de victòries si volen salvar la categoria. “Teníem una victòria a l'abast i s'han escapat dos punts importants. Quan l'equip és allà a baix entren en joc molts factors, com ara la por de perdre”, comentava al final del partit Abel Solé, el capità de l'Olot, que va tornar a ser titular i va completar els 90 minuts del matx, en el lloc de Djak Traoré, a la graderia per culpa de la sanció per acumulació de targetes grogues.

L'equip dirigit per Santi Castillejo va intentar ser a l màxim de pragmàtic. Sense generar ocasions molt clares –tot i que disposava d'aproximacions més perilloses que el rival–, va cedir la possessió de la pilota als visitants, que tampoc no van saber què fer-ne. El respecte i la tensió al camp es van notar ja que cap dels dos equips es va voler arriscar en excés. Amb el penal provocat per Reverter i executat per Hèctor Simón, l'Olot va aconseguir treure's el pes de sobre, però va continuar donant la iniciativa al contrincant, que amb un home menys va poder forçar una falta a la frontal de l'àrea per establir l'empat amb una genialitat en el temps de descompte. De la manera que fa més mal i sense capacitat de reacció per a un equip que des de fa setmanes comença a notar el pes de la responsabilitat, un factor que es nota amb la frescor amb la qual juga i la capacitat de recursos que mostra.