Després d'un matí radi­ant de sol, Palamós es va anar enne­grint a poc a poc i la pluja va començar a caure amb inten­si­tat hora i mitja abans del par­tit entre el Lla­gos­tera i el Nàstic, cosa que va pro­vo­car que el Palamós-Costa Brava no s'emplenés del tot (2.119 espec­ta­dors, uns 600 dels quals eren afi­ci­o­nats del Nàstic). La tem­pesta va fer que els segui­dors grana es refu­gi­es­sin als bars i res­tau­rants del vol­tant de l'estadi abans d'entrar al camp (només algun valent va sor­tir a tas­tar el rui­xat amb alguna ben­gala esporàdica), la majo­ria d'ells guar­nits amb un para­vents del color del seu equip. Ja a dins de l'estadi, van començar els càntics d'uns cap a altres, i vice­versa. “Sou qua­tre gats” i “a 2a B” can­ta­ven uns quants afi­ci­o­nats del Nàstic situ­ats al gol de l'avin­guda Cata­lu­nya”, “Sou qua­tre gos­sos”, repli­ca­ven uns pocs segui­dors lla­gos­te­rencs de tri­buna. Això, els que van poder entrar a temps, perquè un bon gra­pat d'afi­ci­o­nats tar­ra­go­nins no van poder acce­dir al camp fins ben entrada la pri­mera part, entre escor­coll i escor­coll. Entre aquests hi havia el pre­si­dent del club grana, Josep Maria Andreu, i l'alcalde de Tar­ra­gona, Josep Fèlix Balles­te­ros (a la foto­gra­fia), que van mos­trar el seu males­tar per la situ­ació vis­cuda. Andreu, que no va voler asseure's a la llotja de Palamós (ni ell ni cap mem­bre de la direc­tiva del Nàstic, que van veure el par­tit des de la zona de pre­fe­rent), no es va esca­par de rebre alguna mofa dels segui­dors locals, que li van can­tar “on estàs pre­si­dent?” uns quants cops. De pan­car­tes hi havia les habi­tu­als, però la més gran va ser una de la JNC amb el lema “Cata­lu­nya is not Spain”.

Pel que fa al par­tit, que es va ini­ciar ja amb poca pluja, ben poca cosa en els pri­mers com­pas­sos, cosa que no va apai­va­gar els ànims de l'afició visi­tant, que va pas­sar a can­tar, entre altres coses, “l'any que ve tor­neu al fut­bolí”, fent referència al muni­ci­pal de Lla­gos­tera, on jugava l'equip gironí abans de tas­tar el fut­bol pro­fes­si­o­nal. Dins del ter­reny de joc, la len­ti­tud era gene­ra­lit­zada, una apa­tia que només Juanjo Expósito va ama­nir durant uns minuts quan va sor­tir a jugar amb un cas­quet de natació al cap per atu­rar una hemorràgia que havia tin­gut prèvia­ment. Per sort, l'invent va durar poca estona. L'home més incre­pat dels 22 fut­bo­lis­tes con­ti­nu­ava sent el local David Que­rol, juga­dor del Nàstic en l'eli­mi­natòria deci­siva d'ascens a segona A del curs 2013/14 que va fer tocar el cel al Lla­gos­tera. I com que fut­bolísti­ca­ment el par­tit no donava gaire de si, van començar les peti­tes pica­ba­ra­lles entres juga­dors, pri­mer Mossa amb el mateix Que­rol i després Samu amb Naranjo, tot i que sense con­seqüències en ambdós casos. I així es va arri­bar al des­cans, amb els càntics i els estira-i-arronsa impo­sant-se clara­ment al joc. Que­da­ven 45 minuts per arre­glar-ho. Per sort, després de la represa el par­tit es va ani­mar, i tot just començar la segona mei­tat el golàs de Naranjo va fer des­fer­mar d'ale­gria l'afició del Nàstic, que encara es va esve­rar més amb la subs­ti­tució de Que­rol per poder-li dedi­car uns “Que­rol, a segona B”. També hi va haver algun insult gens agra­da­ble cap al tècnic del Lla­gos­tera, Oriol Alsina, que feia veure com si amb ell no anés la cosa. I de l'eufòria tar­ra­go­nina es va pas­sar en poc temps a la giro­nina, amb la diana de Nata­lio, que tor­nava la vida al Lla­gos­tera i feia créixer les pul­sa­ci­ons del duel català. Final­ment, els dos equips es van repar­tir els punts i el resul­tat va obrir camí a la cor­di­a­li­tat, posant fi a tota con­fron­tació, també a la gra­de­ria. I així va cloure el Lla­gos­tera-Nàstic, amb la tran­quil·litat desit­jada.