Mata desbrossa el camí
El Girona liquida l'Albacete amb dos gols del davanter madrileny en l'inici de cada part: el 0-1 en el minut 2 i el 0-2 als 25 segons de la represa
L'expulsió de Miguel Núñez (1') va facilitar molt les coses als gironins, que aspiren absolutament a tot
Cada punt a segona divisió A s'ha de treballar el que no està escrit, però els tres que va sumar ahir el Girona al Carlos Belmonte no van requerir, ni de bon tros, els litres de suor habituals. Ni el guió més optimista preveia una victòria tan plàcida contra un rival que s'hi jugava la vida, però la realitat és que el Girona ja tenia més de mitja feina feta en el minut 2, quan encara en quedaven 88. Mata, que va recuperar la titularitat en detriment de Cristian Herrera, va ser el desbrossador. Ell va provocar el penal, l'expulsió de Miguel Núñez i va transformar la pena màxima en el 0-1. Una autèntica tríada per a l'Albacete, que ja no es va refer i va treure la bandera blanca en el primer minut de la segona part, quan altre cop Mata va clavar l'estocada definitiva als manxecs. El triomf va confirmar el moment dolç dels de Machín, que no només són el millor equip de la segona volta, sinó que fa tota la impressió que arriben a la recta final de lliga en un estat físic i sobretot anímic que fa patxoca. Acabar o no la jornada en
zona de play-off és fins i tot secundari, perquè del que no hi ha cap dubte és que si els blanc-i-vermells allarguen aquesta dinàmica, tot acabarà caient pel seu propi pes. Ja fa moltes setmanes que els 82 punts de la temporada passada són inabastables, però això ja ben poc importa, perquè també està molt clar que l'ascens a primera
divisió serà força més barat. I el Girona, amb l'embranzida del que ve des del darrere, ja espanta tothom.
Minuts de desconcert
El 0-1 en el minut 2 era or, però el Girona no va acabar d'interpretar bé l'inici somiat. Ja sigui per un excés de confiança o perquè l'Albacete va reaccionar com un lleó ferit, el fet és que va fer la impressió que els que estaven groguis eren els de Machín i no pas els locals. Els visitants es van deixar menjar terreny, van ser tous al darrere i gairebé van donar ales al rival. Els locals van generar fins a quatre ocasions de gol més per demèrits del Girona que no pas per cap altra cosa. Van ser moments de desconcert en què va faltar pausa, possessió i lucidesa. Que el partit estigués desbocat afavoria més els manxecs, que a còpia de fallar ocasions –quatre arribades en cinc minuts– també van acabar perdent la fe.
El Girona no va trobar el control del partit fins que no es va fer seva la pilota i va obrir el camp. Amb les ales desplegades (Álamo i Clerc), Pere Pons traçant una línia infranquejable, Eloi i Granell associant-se i Mata i Lekic fent feina de desgast al davant, tot va funcionar millor. A l'Albacete ja li va costar més flairar la pilota i encara més creuar el mig del camp. Al Girona li va faltar precisió en l'última passada –el gran especialista en aquest tipus d'accions, Borja García, va veure els 90 minuts des de la banqueta–, clarividència a l'hora de culminar els contraatacs i punteria en les rematades. En definitiva, es va guardar deures per a la segona part.
Altre cop Mata
Si el Girona va veure la llum molt aviat en la primera part, la posada en escena després del descans encara va ser més impactant. Vint-i-cinc segons va trigar Mata a inventar-se una acció d'on semblava que no podia treure gaire res i que va acabar amb un xut a l'escaire que va significar la sentència definitiva. Perquè amb un jugador menys, el 0-2 ja era un escull insuperable per a un Albacete que no es veia amb cor de res.
El Girona va tenir, amb diferència, la segona part més plàcida de tota la temporada. L'Albacete ja no va trepitjar més l'àrea de Becerra. Entre els centrals i Pere Pons van escombrar tots els intents, més desesperats que no pas organitzats, dels locals. Per si hi havia cap dubte, el 0-3 de Lejeune després d'un córner va acabar de crucificar els locals, que van acabar agraint que el Girona no fes aflorar l'instint assassí. Aquesta vegada, Machín va poder fer canvis per dosificar. Ho va ser el de Mata (per Cristian Herrera), el d'Álamo (per Coris) i el de Lekic (per Maffeo). Coris va acabar jugant en punta, igual com ho havia fet a Oviedo. L'Albacete no va tenir esma per a res més. Els locals, tocats anímicament, també van catxar físicament de tant córrer darrere la pilota i no atrapar res. I el Girona, a la seva, va signar la setena victòria lluny de Montilivi. Poca broma.
GIRONA: Becerra; Kiko
Olivas, Alcalá, Lejeune;
Javi Álamo (Sebas Coris 71'), Pere Pons, Granell, Eloi, Clerc; Lekic (Maffeo 81') i Mata (Cristian Herrera 62').
ALBACETE: Juan Carlos; Antoñito (Córcoles 60'), Gonzalo, Miguel Núñez, Paredes; Mario Ortíz, Benito; Victor Curto, Portu, Jason (César Díaz 53'); Jona (Fede Vico 65').