Estava anunciat des del migdia: l'últim tren directe cap a la permanència passava a la tarda per Olot i anava buit de passatgers. El Llosetí i l'Olímpic de Xàtiva no hi havien pujat i havien deixat lloc als olotins. Només havien de superar l'Hospitalet, però els riberencs, que ja tenien seients assignats, els van barrar el pas. Tot i jugar a fora de casa, van marcar més terreny, i l'Olot, que se les prometia molt felices, va haver d'abaixar el cap. Un cop més, l'equip garrotxí no va estar a l'altura de l'afició que l'acompanya en el viatge a la segona divisió B. Els seguidors van transmetre molt a l'equip abans del partit, però quan la pilota va començar a rodar, l'equip va transmetre ben poc als seguidors. Ja sigui per error de plantejament o pel mal estat anímic dels jugadors, el començament va ser una creu que l'Olot va portar a sobre durant els 90 minuts. Lluny de sortir a mossegar i a lluitar cada pilota com si fos l'última, els de Santi Castillejo es van limitar a buscar el joc directe davant d'un Hospi que va mostrar més ganes de tenir la pilota. El conjunt dirigit per Miquel Corominas i Antonio Olmo va disposar del control del partit, fins i tot va construir fases de bon futbol i ja va fer intervenir Wilfred en el primer minut de joc, quan el porter va salvar un un contra un de Sastre. A l'Hospitalet li va sortir el guió perfecte; va dominar, va crear perill i va marcar aviat. En una acció molt similar a la primera ocasió, Cristian Gómez va filtrar una passada cap a dins l'àrea, entre els dos centrals olotins, que va deixar Christian Alfonso sol davant de la porteria olotina. Aquesta vegada, l'Hospitalet no va perdonar i l'exjugador de l'Espanyol va batre Wilfred amb una bona definició per la dreta del porter (13'). El 0-1 va ser un cop inesperat, del qual l'Olot no es va saber sobreposar en la primera meitat. Només va intentar-ho mitjançant un parell de xuts de Sana des de fora de l'àrea que no van arribar a bon port.