El repte que es fa pregar
El Girona buscarà diumenge contra el Tenerife la tercera victòria seguida, sèrie que no ha aconseguit lligar en tota la temporada
L'equip de Pablo Machín ha trobat a faltar continuïtat de bons resultats, però ha guanyat solvència els últims mesos i fa la sensació que està en el millor moment per assaltar la zona noble de la classificació
El Girona va tancar la primera volta sense haver estat capaç d'encadenar dues alegries. A cada victòria, la seguia un empat o una derrota. Va ser precisament en el canvi entre les dues voltes, amb les visites en vuit dies de la Ponferradina i el Bilbao Athletic a Montilivi, que el conjunt blanc-i-vermell va enllaçar dues victòries per primera vegada en tota la temporada. Hi va tornar al cap d'un mes, en superar el Llagostera i el Mirandés de manera consecutiva, però en tots dos casos la ratxa de victòries es va trencar. Primer, amb un empat a Sòria, i gràcies a una aparició a última hora de Lekic, i després, amb la derrota a Almeria, l'única del Girona en les últimes quinze jornades. L'equip té ara la tercera oportunitat de lligar tres triomfs. I després d'haver derrotat a Montilivi l'Alavés, en zona d'ascens directe a primera, i d'haver resolt amb claredat la visita al Carlos Belmonte (0-3), els gironins tenen la convicció que la tercera oportunitat els arriba en el millor moment. Perquè s'han acostat més que mai a la zona noble –a un punt del sisè, a dos del quart, a tres del tercer i a sis dels llocs d'ascens directe–, perquè reben un altre conjunt en plena forma –el Tenerife encadena deu jornades sense perdre– i perquè volen confirmar que les expectatives que es van marcar fa setmanes tenen molt de fonament. El Girona és el millor equip de la segona volta, en què ha perdut un sol partit, i els equips immersos en una lluita equilibrada i poblada el veuen ja com un rival molt seriós. Fer la primera sèrie de nou punts de nou possibles serviria als de Machín –el vuitè lloc actual és la millor classificació des de la primera jornada– per acabar de destapar-se.
Els rècords, encara lluny
Si és capaç d'enllaçar el tercer triomf, el Girona haurà aconseguit un repte que no va poder assolir en quatre de les set temporades anteriors a segona A. Els gironins van tancar els dos primers cursos havent encadenat com a màxim dues alegries, i s'hi van tornar a trobar la temporada 2011/12 i la 2013/14, la que va acabar amb Machín a la banqueta, i amb aquells dos triomfs fonamentals, contra la Ponferradina (1-2) i el Deportivo (3-1), per celebrar la permanència. La temporada següent, la millor de la història del club, el Girona va col·leccionar números de rècord. De victòries seguides, en va fer fins a tres sèries diferents de quatre. Però no va poder assolir les cinc victòries seguides de la temporada 2010/11, que es mantenen com a rècord absolut del club a segona A. Aquella sèrie va arribar entre febrer (amb un 2-1 contra el Nàstic) i març (un 2-0 contra el Granada amb l'estadi ple a vessar) del 2011, i va fer somiar el club amb la disputa del play-off –va arribar a presentar una campanya amb el lema Ai si pugem–, però es va acabar apagant. Ara, el somni es torna a acostar.