Propulsats cap al més enllà
Des que ha començat el 2016, el Girona ha retallat punts a tots els equips excepte al líder, el Leganés, que n'ha sumat els mateixos (33)
Té la zona de ‘play-off' a un punt, l'ascens directe a dos triomfs i la salvació garantida
Dels 22 equips de segona A, el Girona és l'únic que no ha trepitjat ni la zona de descens ni cap dels sis primers llocs. Els de Pablo Machín s'han mogut sempre entre la divuitena plaça (l'amenaça de les brases va estar molt i molt a prop durant tota la primera volta) i el vuitè lloc actual (la millor classificació del curs). L'equip ha posat la directa i, si aquest diumenge derrota el Tenerife, té molts números de situar-se en play-off.
El canvi d'any ha dibuixat un gir de 180 graus: si en les 18 jornades del 2015 l'equip va sumar 19 punts (1,05 per partit), en 17 partits del 2016 els de Machín n'han obtingut 33 (1,94). Les brases ja no cremen i la permanència està virtualment garantida amb els 52 punts actuals (14 més que l'equip que marca el descens, que és la Ponferradina). Quan falten set jornades per al final de lliga, l'equip ja ha sumat més punts que en tot el curs 2008/09 (49), 2011/12 (49) i 2013/14 (51), i tants com en el 2009/10 (52). Ja no pot aspirar a arribar als 82 de la temporada passada –si guanyés els 21 punts que queden, acabaria el curs amb 73–, però aquest any tot serà molt més barat que l'anterior.
Des del darrere
Quan va acabar el 2015 era difícil vaticinar que el Girona seria capaç de treure el cap a la zona noble. El Nadal el va passar fora del descens de miracle, gràcies a un gol de Kiko Olivas en el temps afegit a Mallorca (1-1). Aquell empat va evitar que caigués fins al dinovè lloc (dissetè, amb els mateixos punts que el Mallorca i l'Albacete, que marcava el descens).
Quatre mesos després, l'escenari és un altre. El Girona només ha perdut dos partits en el 2016 (Alcorcón i Almeria, tots dos per 1-0) i els 33 punts sumats només els ha calcat el líder, el Leganés. Els de Machín han menjat terreny als altres 20 equips, molts dels quals semblaven jugar una altra lliga diferent a la del Girona. Els blanc-i-vermells han sumat 14 punts més que el Còrdova, al qual ja han enxampat en la taula, i 11 més que l'Oviedo, al qual ja té en el punt de mira. De fet, els gironins van arribar a estar a 17 punts del líder (Alavés) en la jornada 20 de lliga. Ara tenen el primer classificat (Leganés) a 8 punts i l'ascens directe a dos triomfs.
L'embranzida ja és una propulsió en tota regla. I el Girona té el plus que solen tenir els equips que vénen llançats des del darrere. És l'equip en millor dinàmica –cap rival arriba als 27 punts dels gironins en la segona volta–, no ha perdut a Montilivi en tot el 2016 –cinc victòries i quatre empats– i ha recuperat la condició de visitant incomodíssim –ja és el millor equip a camp contrari amb 26 punts, els mateixos que l'Alavés i el Còrdova–. Xifres a banda, hi ha altres raons que fan que hi hagi dipositades moltes esperances en la recta final de curs. Una és que l'equip arriba al tram decisiu amb un bon to físic i que la infermeria està pràcticament buida: Aday ja està recuperat i Jairo, Felipe i Richy, gairebé. Una altra, que les targetes estan aparentment sota control: Granell i Rubén Alcaraz són els únics advertits de suspensió, mentre que Becerra, Kiko Olivas, Lejeune, Alcalá, Borja García i Jairo hi estan a dues cartolines. I en els dos últims partits, l'equip només ha vist una targeta. O que aquest curs Machín té un fons d'armari molt més complet que el de la temporada passada. I que si s'assoleix finalment l'accés a la fase d'ascens, l'equip l'afrontarà per fi com un premi i no pas amb la moral baixa pel fet d'haver perdut a última hora el tren de l'ascens directe, com va passar l'any passat (Lugo, 1-1) o, fins i tot, el curs 2012/13 amb Rubi en un altre partit maleït (Xerez, 2-4)
Tendència invertida
El Girona també ha trencat definitivament aquella sèrie, fins ara matemàtica, que després d'un any excel·lent o sense sobresalts n'arriba un de patiments extrems. El conjunt blanc-i-vermell va suar sang per salvar-se en la segona, quarta i sisena temporada a segona A. I en la vuitena, l'equip transitava per un camí d'espines que feia pensar que no s'invertiria aquesta dinàmica. De fet, fa onze jornades el coixí respecte a la zona de permanència només era de cinc punts i el club no va canviar el discurs fins fa poc més d'un mes.
El segon any a segona A, el Girona va assolir la salvació en el temps afegit de l'últim partit després d'un penal transformat per Kiko Ratón que va significar l'empat contra el Múrcia (1-1) i el descens dels murcians. També va ser sonada la permanència del quart curs a 2a A (2011/12): en la jornada 34, el Girona estava a vuit punts de la permanència, però una gran reacció final i el descens administratiu del Vila-real B, arrossegat pel seu primer equip, va fer possible el miracle. Però, per heroïcitat, la del curs 2013/14: a vuit punts de la salvació en la jornada 31, cuer en la 36; i matemàticament a segona B fins que Ortuño va fer l'1-2 a Ponferrada (jornada 41). I el 3-1 de l'últim partit contra el Deportivo va rubricar una permanència èpica. Aquest any, la salvació ja és al sac.
En la jornada 35...
2015/16
52 punts
2014/15
65 punts
2013/14
37 punts
2012/13
63 punts
2011/12
34 punts
2010/11
48 punts
2009/10
46 punts
2008/09
42 punts
El camí fins als 50
2015/16
52 punts
2014/15
51 punts
2013/14
51 punts
2012/13
51 punts
2011/12
49 punts
2010/11
51 punts
2009/10
51 punts
2008/09
49 punts
El canvi de dígit
TEMPORADA 2015/16
Els 10 punts
2 victòries, 4 empats, 3 derrotes
Els 20 punts
3 victòries, 3 empats, 4 derrotes
Els 30 punts
2 victòries, 2 empats, 1 derrota
Els 40 punts
3 victòries, 1 empat, cap derrota
Els 50 punts
3 victòries, 3 empat, 1 derrota