El perfil
Eugeni Valderrama (Badalona)
El talent sempre aflora
Eugeni ha mostrat el nivell que se li suposava a Badalona, on ha recuperat la confiança i l'esperit de treball
No havia marcat cap gol fins al gener, però des de llavors n'ha fet sis
El Bayó és un bar comú d'una ciutat comuna. Un punt de trobada de gent treballadora. Esmorzars i menú diari. Dins la senzillesa d'un local corrent, el Bayó és especial. S'hi respira badalonisme. En un món en què el discurs futbolístic està ple de llocs comuns i els protagonistes són dives inaccessibles, encara queden racons on es defuig el tòpic, es parla de què va fer diumenge l'equip de casa i es conversa amb els mateixos jugadors. És en aquest context que el mitjapunta escapulat Eugeni Valderrama ha d'escoltar les peticions de la parròquia del Badalona. “Eugeni, crac, no marxis, que l'any que ve et volem aquí.” “Figura, passa de les ofertes dels filials i queda't... Pensa que estem a punt d'estrenar estadi.”
Que l'afició de l'equip on jugues et tiri floretes demostra que les coses rutllen. Eugeni, doncs, pot estar content. Després de l'amargor d'un any frustrant a Lleida, el futbolista nascut a Llorenç del Penedès torna a somriure i a gaudir dels caps de setmana. Diumenge passat, per exemple, va marcar un doblet que permet al Badalona segellar la salvació i que el converteix en pitxitxi de l'equip amb sis gols. A la travessera de Montigalà ha tornat a somriure amb el futbol. “Estic content, perquè tenia ganes de demostrar de què sóc capaç després de la mala experiència a Lleida, on va ser un error anar, i les coses estan funcionant”, explica el mig ofensiu de 21 anys, que creu que la millora de prestacions és deguda, entre altres coses, a un canvi de mentalitat: “Jo abans era de córrer i defensar poc, i ara he vist que si no treballes en defensa no vas enlloc, per molta qualitat que tinguis.”
Manolo González ha fet de catalitzador amb Eugeni, segons exposa el mateix jugador. “El mister té molt de caràcter i això m'ha aportat molt”, reflexiona el penedesenc, que remarca que l'exigència del tècnic ha anat sempre acompanyada d'una confiança clau: “Manolo m'ha imposat moltes coses, però sempre m'ha fet jugar.” Tenir minuts l'ha alliberat. “Si et sents valorat la confiança augmenta i jugues molt millor, aquest és un factor fonamental”, afirma el mitjapunta, que ha despertat l'interès, entre altres equips, dels filials del Barça i l'Espanyol. Si hagués de fer el pas –primer s'escoltarà l'oferta del Badalona, on afirma que està molt bé–, Eugeni se sent més preparat que quan va marxar al Sevilla amb dinou anys: “Aquesta temporada he millorat molt com a futbolista, aquí l'equip m'ha ajudat.”
Infantesa al taxi
Eugeni és un dels molts futbolistes de Catalunya que, sent un nen, agafava un taxi cada dia per anar a entrenar-se a la Masia. Ho feia acompanyat per Marc Bartra, que vivia al poble del costat, i per Isaac Cuenca. El de Llorenç del Penedès va mamar de l'escola Barça des dels vuit anys fins als catorze. Sent cadet, va haver d'abandonar el Futbol Club Barcelona i va recalar al Nàstic. A Tarragona era el nen prodigi del club. Hi havia moltes esperances dipositades en ell. Una pressió que, segons afirma, no li va passar factura. “Tantes expectatives no em van afectar, amb disset anys no penses què diu la gent de tu, només vols jugar i disfrutar”, diu Eugeni, que recorda sensacions: “Per a mi tot allò era un luxe, anàvem a Riazor i jo al·lucinava en colors.”
En aquella època, i ara que ha recuperat la confiança també, el mig del Badalona destacava per la seva inqüestionable qualitat tècnica. I el Sevilla el va venir a buscar amb dinou anys. Al club andalús hi va estar un any que va deixar-li sentiments contradictoris. “Em van tractar molt bé però era molt jove i, vivint sol, em vaig adaptar malament”, rememora Eugeni, al qual aquesta situació el va afectar mentalment: “Tot i que vaig jugar, tampoc no tenia gaire confiança.” És per aquesta raó que l'estiu del 2014 va fer les maletes i va marxar a Lleida. Volia recuperar les bones sensacions. Però res més lluny de la realitat. Es va equivocar i ho admet. “El club tenia unes expectatives molt grans de pujar, i a mi em van fitxar com a revulsiu, per donar-me només alguns minuts. Idiakez és un gran entrenador, però no va confiar en mi”, diu el centrecampista, que ha recuperat l'alegria al Badalona, on, després d'un inici amb alguns dubtes, s'ha consolidat i ha fet un 2016 rodó. Els sis gols que ha marcat amb l'entrada del nou any així ho certifiquen.