Alternatives reduïdes
La greu lesió de Carles Mas i la sortida de Marcelo Djalo escurcen el marge al darrere, amb Richy com a únic relleu clar dels tres centrals fixos
“No cridem el mal temps”, diu Machín
Amb la intenció de tenir doblades totes les posicions, el Girona va començar la temporada amb sis centrals. Una xifra que podia semblar exagerada, però prou comprensible tenint en compte que Machín juga amb tres al darrere. A l'hora de la veritat, el tècnic ha apostat per tres homes fixos –Kiko Olivas, Lejeune i Alcalá, un cop va prendre el lloc a Richy–, rellevats només per obligació. Els altres tres, per tant, tenien un paper entre discret i nul. De cop i volta, però, Machín n'ha perdut dos. Fa poc més de dues setmanes, Marcelo se'n va anar a la UCAM Múrcia sense haver debutat en la lliga. I dimecres Carles Mas es va lesionar de gravetat el genoll.
“Murphy sempre pot actuar, i no és el primer cop que les lesions es concentren en una zona concreta, com ja ens va passar als carrils. Això ens dóna la raó que tots els jugadors són importants”, raonava ahir Machín. “Sempre he dit que m'hauria agradat mantenir la plantilla amb la qual vam començar, però va sortir una bona oportunitat per a un jugador [Marcelo] que s'havia comportat com un autèntic professional. I ara hem tingut la desgràcia de la lesió.” El tècnic es queda de cop i volta amb quatre centrals naturals per a tres llocs. “Durant tota la temporada han jugat pràcticament els mateixos, i no hem tingut cap lesió, i només alguns problemes de sancions. Esperem que continuï així.”
Des que va desaparèixer de les alineacions en l'onzena jornada, Richy només ha jugat un minut al camp del Tenerife i la segona part al camp del Llagostera. Ara queda com l'única alternativa al trio de defenses habituals. “El que tinc molt clar és que quan jugui Richy ho farà perfectament. No en tinc cap dubte. L'últim dia, contra el Llagostera, sortia feia poc de la lesió i ho va fer molt bé. Ja el coneixem. Sempre ha estat un jugador de molta solvència i que m'ha donat molta confiança”, va assegurar el tècnic de Gómara.
Més problemàtica seria ara una doble baixa –Kiko Olivas, Alcalá i Lejeune són a dues targetes de la suspensió– al darrere. No ha passat mai, però l'amenaça fa més respecte ara que no hi ha ni Mas ni Marcelo. “No cridem el mal temps”, deia Machín. Tot i això, com és natural, el cos tècnic ja ha començat a pensar en recursos per si s'acumulen les baixes. Pablo Maffeo, que en l'etapa en categories inferiors del Manchester City havia fet de central, va actuar a l'eix en l'entrenament de dijous. “I fins i tot hi hem provat Rubén Alcaraz. Sempre, però, és pensant per si en algun partit vinguessin mal dades i que no fos una improvisació total.” Més allunyada veu Machín la idea de rescatar la línia de quatre defenses. “L'hem treballat, però en els partits l'hem aplicat molt poques vegades.”
El record del dia clau
A Machín li ha vingut al cap l'allau de baixes a l'eix en el famós Girona-Lugo del curs passat –Ramalho estava lesionat de gravetat i Richy i Mas, sancionats– que el va obligar a jugar amb Lejeune, Íñiguez i David Garcia, rellevat per Robirola. “Vam haver de jugar amb gent poc habituada o que no tenia la jerarquia d'altres en un moment tan determinant, però són les coses que et dóna el futbol. Per això tenir plantilles àmplies i competitives va bé.”