Un costat sense amo
El Girona està patint per consolidar una peça que li ofereixi regularitat al carril dret, una posició clau en l'esquema de Machín
Javi Álamo, per qui el club va fer un gran esforç convençut que tenia perfil per adaptar-se al lloc, no acaba de fer el pas endavant
L'absència d'Aday Benítez és un senyor maldecap per al Girona. El vallesà, sense tenir l'etiqueta de titular indiscutible a la pissarra, ja va ser molt útil la temporada passada, en què va cobrir juntament amb Coris la baixa de mig any de David Juncà. I aquesta temporada, sempre que ha estat en condicions de jugar, Machín li ha donat protagonisme. El problema és que les lesions l'estan martiritzant i, després de trigar un mes i mig a refer-se d'un problema muscular a Almeria, va resistir poc més d'un quart d'hora abans de tornar a notar molèsties, contra el Tenerife. Sense Aday, el Girona és un altre. Perquè si bé el carril esquerre ha quedat ben cobert, amb la presència fixa de Carlos Clerc, que ha anat guanyant regularitat i estabilitat en un lloc molt específic, a la dreta l'equip troba a faltar l'empenta i l'energia d'Aday. Entre altres coses, perquè Javi Álamo no acaba de respondre les expectatives que el club havia posat en ell.
Per nom, per trajectòria i per l'esforç econòmic que el club va fer, Álamo estava cridat a ser una peça capital del Girona. Era l'aposta per al carril, una posició preponderant en el peculiar esquema de Pablo Machín, malgrat que no hi havia jugat mai. El canari té característiques –cames i capacitat atlètica per córrer tota la banda– òptimes per adaptar-se a la posició, però les condicions físiques no ho són tot. Hi ajuda l'autoconvicció, la predisposició, la voluntat. I fa la sensació que Álamo no s'ha acabat de creure del tot que ha de ser l'amo del costat dret. Amb bona tècnica i cavalcada, les seves aparicions solen ser més aviat puntuals, en jugades de molta qualitat, ja sigui arribant fins a la línia de fons o posant centrades precises des de lluny. Però li falta continuïtat i intensitat. I a l'hora de recular, li costa assumir la part de sacrifici que també exigeix el carril.
De tota manera, i després d'una primera volta amb presències intermitents per culpa de problemes diversos, Machín ha anat donant molta continuïtat en les alineacions a l'exjugador del Saragossa, possiblement per transmetre-li confiança i mirar d'activar-lo. La setmana passada, però, el va substituir en el descans. I a Còrdova, i malgrat que Aday (qui l'havia rellevat contra el Tenerife) tornava a estar inactiu per lesió, Machín va deixar Álamo a la banqueta i va situar d'entrada Sebas Coris, que no havia jugat cap partit de titular en la segona volta. Álamo va substituir el tossenc, encara amb 0-0, i va estar molt apagat. Sense transcendència en fase ofensiva, no va tapar bé l'esquena, i de fet el gol va arribar pel seu costat, tot i que el tècnic el va voler exculpar: “Si volem buscar culpables, també podem mirar la zona d'on ens han rematat”, va dir el tècnic a la sala de premsa.
Javi Álamo va jugar sencers cinc dels sis primers partits de lliga, però des d'aleshores només ha completat 90 minuts en el duel de la 32a jornada contra l'Osasuna.
El jugador canari va arribar a Montilivi l'estiu passat, després d'una entesa a tres bandes amb el Saragossa, que el té com a cedit, una fórmula del club aragonès per rebaixar la massa salarial. El compromís entre Álamo i el Girona, però, s'allarga una temporada més.
Coris, Maffeo, Llonch
Sebas Coris va tenir molta més participació la temporada passada (1.243 minuts, majoritàriament a la banda esquerra) que aquesta (527). El jugador de Tossa de Mar només ha encadenat dues titularitats i tres jornades amb minuts jugats. Sense Aday, és l'alternativa més ofensiva que té Machín més enllà de Javi Álamo. El recurs més defensiu és Pablo Maffeo, a qui el tècnic de Gómara ha fet entrar –sempre des de la banqueta i mai més de mitja hora– quan ha preferit o ha necessitat més seguretat i menys riscos al costat dret. De fet, Maffeo estava habituat a jugar de lateral dret (fins i tot havia fet de central) en una línia de quatre al darrere. Des que va arribar el jugador cedit pel Manchester City, durant el mercat d'hivern, Pol Llonch ha vist encara més reduïdes les seves possibilitats d'entrar a l'equip. Habitual entre els que queden fora de les convocatòries les últimes setmanes, l'exjugador de l'Espanyol B i l'Hospitalet només ha jugat 14 minuts (a La Romareda) durant tot el 2016. Durant la primera part del campionat, i quan l'equip va acumular diversos contratemps al carril dret, Pol Llonch va ser el recurs de Machín en aquesta zona.
EL HANDICAP
L'equip troba a faltar l'energia i la potència d'Aday, castigat per les lesionsALTERNATIVES
Coris va jugar el primer duel de titular en la segona volta i Maffeo és més defensiuSENSE ACABAR-LOS
Álamo, suplent a Còrdova, ha jugat només un partit sencer des de la setena jornadaClerc es fa indiscutible al costat esquerre
El carril esquerre és propietat de Carlos Clerc, que tot i que va tenir alguna fase un pèl irregular durant la primera volta (fins i tot va estar dos partits seguits sense jugar), s'hi ha anat estabilitzant. Curiosament, després d'aquell parèntesi de quinze dies, Clerc va obrir la llauna contra l'Albacete (3-0), en el primer dels 24 partits que encadena, sense interrupció. Sí que va passar per la banqueta durant dues jornades (27 i 28, amb Aday i Álamo formant els dos carrils), però ha anat apujant el to fins a convertir-se en indiscutible. El badaloní, que ha jugat sencers els últims vuit partits de lliga, sol trobar espais per progressar fins a la línia de fons, una de les exigències principals de la seva demarcació.
Cifu, el motor que no s'aturava
La temporada passada, el carril dret del Girona va tenir un sol amo. És Cifuentes, el jugador que debutava a segona A, cedit per l'Elx, i que es va adaptar meravellosament bé a la posició específica de l'esquema de Machín. Sense la qualitat ni la capacitat de centrada d'Álamo, però incansable per recórrer la banda amunt i avall, Cifu només es va perdre tres partits i va acumular 3.564 minuts. Després se'n va tornar a l'Elx, i a l'hivern va fitxar pel Màlaga, tot i que no ha debutat –dues convocatòries– a primera divisió. Diumenge tindrà l'última oportunitat de la temporada de fer-ho.
Aday Benítez
24 partits 1.338 minuts 1 gol, 5 grogues Molt actiu i profund quan pot jugar, les lesions musculars estan minvant el vallesà i l'equip. Va recaure quan tornava després de sis partits absent.
Javi Álamo
26 partits 1.618 minuts 0 gols, 1 vermella, 6 grogues Cridat a ser un puntal, s'està mostrant irregular i inconstant. Li costa agafar tot el recorregut del carril i sobretot la responsabilitat defensiva.
Sebas Coris
16 partits 538 minuts 0 gols, 0 grogues De més perfil ofensiu que defensiu, fins ara ha tingut poc protagonisme, força menys que el curs passat. Diumenge va jugar el quart partit d'inici.
Pablo Maffeo
5 partits 80 minuts 0 gols, 1groga És lateral, però el Girona no ha tornat a jugar amb línia de quatre des que va arribar. Intens i sacrificat, és un recurs per prioritzar la defensa.
Pol Llonch
11 partits 414 minuts 0 gols, 1 groga Amb la porta del mig del camp tancada, Machín el va utilitzar al costat dret en la primera volta. En tot el 2016 ha jugat 14 minuts, a Saragossa, de mig.