Una cita assenyalada
Cristian Herrera viurà de manera especial un duel vital per a l'Elx i el Girona, que tenen limitadíssim el marge d'error
Una aposta valenta de l'Elx li va fer deixar Las Palmas l'estiu del 2013, i al cap d'uns mesos ja jugava a primera després d'impactar a segona B amb el filial
“Sé que arribaran”, diu el punta, que n'ha fet dos en catorze partits
Tots dos són a un sol punt del sisè classificat, però tant l'Elx com el Girona són conscients que necessiten sumar de tres en tres. Els gironins, per esmenar l'ensopegada al Nuevo Arcángel. I els de Rubén Baraja, perquè encadenen tres empats. Dos dels aspirants a lluitar per l'ascens tenen un duel de molta transcendència diumenge al Martínez Valero, en una cita que tindrà un punt afegit per a Cristian Herrera. El davanter, desvinculat de l'Elx l'estiu passat, viurà el primer duel contra l'equip en què va explotar com a professional.
Nascut a Las Palmas fa 25 anys, Herrera va fer un camí diferent al de molts jugadors canaris que de ben joves tasten el futbol professional a les illes. “Jugava amb el filial de Las Palmas, a tercera, vaig fer 20 gols i vam pujar [2012/13]. Em van proposar renovar amb fitxa del filial, però va venir l'Elx i em va oferir un any al filial i tres al primer equip. Van fer una aposta forta per mi, a través d'Antonio Prieto com a director esportiu”, recorda el davanter. I un cop a Elx, en la seva primera experiència lluny de Canàries, l'ascens va ser meteòric. El seu aterratge a segona B va ser impactant, amb 13 gols en uns quatre mesos a l'Elx B. Fran Escribá el va fer pujar al primer equip, i l'estrena va ser rodona, ja que va marcar el gol del triomf contra el València (2-1). Era el 24 de novembre del 2013, i el club va decidir mantenir-lo fix a la primera plantilla a partir del gener. “Va ser inesperat i únic. Era el primer cop que sortia de la meva terra i de cop vaig tenir la sort d'estar a primera amb el primer equip”, explica. Va acabar el curs amb 21 partits (1.078 minuts) i tres gols a primera. I a l'estiu, l'Elx li va fer un contracte fins al 2019. La temporada següent, va tenir menys participació (870 minuts en 26 partits) i només va fer un gol. “Jonathas jugava en punta, ho va fer molt bé, i l'equip funcionava. Era normal que jugués menys”, admet.
L'Elx va acabar tretzè, però els problemes econòmics van provocar un descens a segona A. I Herrera, com altres companys, es van agafar als impagaments per exigir per via judicial la resolució del contracte. “No va ser una sortida agradable, després d'estar un temps sense cobrar, però sempre trobaré a faltar aquest club. Em van tractar molt bé i en tinc un record molt bonic.”
Cristian Herrera va arribar fa quatre mesos a Montilivi després d'un pas frustrat per l'Almeria. A Girona, Machín li ha transmès molta confiança –ha participat en els 14 partits disputats des que va arribar, 8 dels quals sencers– en una davantera molt poblada. “Ens entrenem tots amb moltes ganes, i el mister decideix. Els que tenen la sort de jugar, i jo l'he tingut, hem de donar-ho tot.” El canari, autor de dos gols, admet que ha de millorar la productivitat. “Ara mateix no n'estan arribant, però sé que arribaran. Quan vinguin, arribaran sols.” Herrera, que si marca al Martínez Valero no ho pensa celebrar “per respecte”, reconeix la necessitat de puntuar de l'equip: “Si volem tenir possibilitats de play-off, hem de guanyar. Queden cinc partits i l'equip està molt il·lusionat. Tot i la derrota a Còrdova, que esperem que ens serveixi d'al·licient per agafar més força, ens podem enganxar diumenge als de dalt. Hi som molt a prop.”
Amb l'Almeria, descartat
Cristian Herrera s'enfrontarà per primera vegada amb l'Elx. El canari ja va tenir l'oportunitat d'enfrontar-s'hi aquesta mateixa temporada, però no va ni entrar en la convocatòria del partit entre l'Almeria i el conjunt il·licità de la primera volta, a Andalusia (2-3). Era en el segon partit de la breu etapa de Miguel Rivera, que tampoc se l'havia endut la setmana anterior a Girona.