Al Gavà li ha tocat un clàssic de la segona B del segle XXI. El Marino ha jugat enguany a tercera, però venia d'encadenar nou temporades en la categoria de bronze. Val a dir, això sí, que el mal inici de l'equip va fer que ningú no donés un duro per ell. Ha estat un tram final espectacular, en què els de Luanco, molt poderosos a casa, han sumat 25 punts de 30, encaixant tan sols dos gols, la qual cosa els ha permès jugar el play-off. És tracta, doncs, d'un dels quarts amb més poder que hi havia en el bombo.

Si hi ha una cosa que destaqui en la plantilla del Marino és el nom d'alguns dels seus jugadors. És un bloc fet amb vells rockers. Qui millor exemplifica aquest fet és el centrecampista Roberto Suárez, que té 42 anys i està jugant després d'haver despenjat les botes. El mig, que va tornar aquesta temporada al futbol, és una figura molt reconeguda a Astúries, ja que va jugar a primera amb l'Oviedo del 1993 al 1998. Vaja, que mentre el veterà mig centre competia en l'elit, hi havia alguns jugadors del Gavà que ni tan sols havien nascut. Entre els noms de la plantilla, també hi destaquen l'exfutbolista del Sabadell Samuel Baños, que ara juga a l'eix de la defensa; Boris (35), que ha militat a primera divisió amb l'Oviedo, la Real Sociedad i el Numància, i l'atacant Geni.

El Marino, doncs, disposa d'un conjunt molt experimentat i amb qualitat contrastada, que sap molt bé com cal competir en un play-off. La contrapartida d'això, però, és que el ritme de joc de l'equip asturià sol ser baix, i els jugadors més veterans tenen problemes per aguantar-lo. Això sí, cal estar molt alerta, ja que a diferència del que s'esperava, arriba a la promoció en el seu millor moment.