L'equip que pugi a primera divisió via fase d'ascens té al davant un mes frenètic, sense temps ni per agafar aire. I amb un afegit que encara farà la gesta més complicada: necessitarà gairebé la perfecció. El Girona està entre els candidats, però encara té menys marge de seguretat que altres rivals que ja estan dins les sis primeres places, alguns dels quals encara es poden permetre una mínima relliscada. Els de Pablo Machín, no. Després del poc botí obtingut a Còrdova i Elx, ha d'assolir pel cap baix tres victòries en els quatre últims partits (Mallorca i Alcorcón a Montilivi, i Valladolid i Ponferradina a fora), però també ha d'arribar amb forces al play-off d'ascens per afrontar amb èxit dues eliminatòries de màxima dificultat en només deu dies.

Si cada partit té una exigència màxima, el calendari ho complica tot una mica més. Entre el duel de dissabte contra el Mallorca (21 de maig) i l'hipotètic partit de tornada de l'eliminatòria decisiva per l'ascens (18 o 19 de juny) només hi ha un mes. Seran vuit partits en 29 o 30 dies. Un ritme al qual només estan acostumats els equips de primera que juguen competició europea.