Més que amb decepció, estem tristos. Em sap greu pels socis, l'afició, la Grada i la junta directiva, que ha treballat per posar-hi recursos de tota mena. No ens ho mereixíem, però el reglament és així. No hem plantejat bé el curs, no hem estat encertats en les batalles i el primer responsable sóc jo, com a president, càrrec que m'honora.

M'agrada rentar la roba bruta a casa. El responsable sóc jo. La direcció a principi de la temporada i la plenitud de funcions que es van donar al tècnic es podien haver limitat, com el pressupost i altres aspectes. Això em toca a mi gestionar-ho i per això me'n faig responsable, em vaig equivocar. La recuperació dels jugadors lesionats i la reinserció d'aquests a l'equip ha estat una xacra.

Els mitjans ho qualifiqueu com un desastre, utilitzant conceptes que no comparteixo. Ha estat una temporada dolenta i no ens amaguem de res. Hem de posar les coses en perspectiva. Ens sap greu baixar i a molts aficionats els ha fet mal. Estem en un club que ha competit la majoria de temporades en categories regionals també a tercera i només tres cursos a segona B. Hi hem deixat la pell i tinc confiança que els jugadors també ho han fet.

Sempre defensaré la gent de l'Olot, la que porta l'escut. Per això els vaig donar ànims al final del partit contra el Llevant B. En els mals moments hem d'estar tots junts i s'han d'assumir les derrotes.

Les regles del joc s'han de complir. Hem viatjat durant tres anys obligats a pagar uns desplaçaments elevats. Ara toca enfortir institucionalment el club, i és que sabem que el descens no provocarà cap crisi institucional. Estem agraïts a l'afició, els felicitem, ja que omplen el camp quan l'equip va bé però també quan ha anat malament.

No busquem excuses, som defensors del club. N'hi ha que comencen la temporada sense diners i deixen de pagar a mig curs. Nosaltres som responsables de la Unió Esportiva Olot.

Tornem a una categoria que coneixem, amb uns pressupostos fets. Sabem per on aniran les coses i demanem a l'afició que segueixi al nostre costat. La tercera divisió ens permetrà estar arrelats a la ciutat. Buscarem la proximitat, un element que a segona B costa. Els garrotxins de molt nivell tenen fitxa professional i potser sí que hem comès l'error de buscar futbolistes massa llunyans. La tercera ens ofereix l'oportunitat de tenir gent de casa, un projecte vinculat a les entitats i ciutats, a més de poder jugar un futbol competitiu i integratiu.

Som complidors i poc venedors. Hem cregut que l'entitat s'ha d'anar estructurant com marquen els cànons i per això vam convertir-nos en una societat anònima esportiva. Complir no ens fa nosa, però és difícil competir. Nosaltres seguirem amb els valors habituals de competitivitat, que ens ha fallat aquest any, esforç, sacrifici, humilitat i rigor en tots els àmbits.

No se'ns hauria acudit mai plegar després d'una derrota. Vam arribar en un moment dolent i amb el camp buit. Ara, amb el camp ple, volem seguir, que vinguin a animar-nos. Per tornar a pujar a segona B hi ha d'haver una comunió d'interessos més forta. Ens haurem d'explicar millor, però necessitarem que la diversitat de col·laboradors es mantingui i fer-ne de més pes.

Serem un equip amb les mateixes il·lusions que quan hi vam pujar fa anys i amb molt de respecte als rivals, ja que en el futbol no hi ha res fàcil. Vam quedar campions després d'anar líders moltes jornades i empatant amb el Cornellà. Procurarem que el projecte vagi lligat a la personalitat del club i vinculat a la localitat, de proximitat. Tenim ganes de competir i fer un bon futbol.

Que lligui amb la idea i la filosofia de joc del club en els darrers anys. Hem d'aprofitar les característiques del nostre camp i fer un joc vistós i de combinació, però efectiu. També afegir-hi algun ingredient de duresa, que enguany ens ha mancat en algun moment.

A tercera disposem de més jugadors garrotxins que poden competir i defensar els colors de l'Olot. Comptem amb els de casa i veurem les facilitats que ens ofereixen pel que fa a la relació contractual, pensada en clau de segona B. I és que tots els contractes amb els quals encara puguem estar lligats mirarem de canviar-los o extingir-los. Seria impensable mantenir qualsevol vincle en clau de segona B.