Acostumat a viure instal·lat als extrems des que va pujar a segona A, el Girona sol arribar a la recta final de la competició amb feina i tensió per donar i vendre. L'equip blanc-i-vermell aspira, amb quatre jornades al davant, a lluitar per l'ascens a primera divisió –com en dues de les set temporades anteriors en la categoria– conscient que el marge d'error és mínim i que, si ensopega, possiblement tots els comptes que pugui fer seran en va. Queden dotze punts en joc, i els gironins hauran d'afinar molt per assolir un objectiu que fa moltes setmanes que ambicionen i que, tot i que s'han anat apropant al sisè lloc, no hi han acabat d'arribar mai. Per assegurar-se l'accés al play-off, li valdrien els resultats de dues de les set anteriors rectes finals a segona A. Començant per la més recent, la de fa un any, que va acabar amb drama. Els 10 punts de 12 permetrien ara al Girona arribar als 66 punts (encara no els han acumulat ni el Leganés ni l'Alavés, en zona d'ascens directe amb un avantatge de quatre punts) i obrir la porta de la lluita per pujar.

Aquell gol de Pablo Caballero en el temps afegit de l'últim dia de la lliga regular va impedir als gironins celebrar l'ascens a primera per la via directa i va tallar una sèrie de tres victòries. Amb l'empat, els gironins van fer deu punts dels últims dotze en joc, en un període molt intens (amb un partit entre setmana a Vitòria) i carregat de tensió i neguit, molt més del que hi ha ara a Montilivi. El conjunt de Pablo Machín, que va donar un cop d'autoritat al camp de l'Alavés (0-3), va patir molt després per assegurar victòries per la mínima contra el Llagostera i al camp del Mallorca, abans de la cita dramàtica contra el Lugo.

El Girona també va fer deu punts dels últims dotze la temporada 2011/12, en què només una revifalla imprevisible –per com havia funcionat l'equip durant tot el curs– i amb una dosi de fortuna –el descens del Vila-real va arrossegar el seu filial i va donar molt d'aire als gironins– van impedir caure al pou de segona B. En aquella ocasió, els quatre últims partits no van coincidir del tot amb les quatre últimes jornades programades inicialment en el calendari, perquè la 30a jornada (precisament contra el filial del Vila-real) es va endarrerir i va quedar fixada entre la 40a i la 41a, en un partit entre setmana a Montilivi que va certificar la permanència de l'equip que Javi Salamero, ajudat per Rubi, havia agafat després del pas d'Agné i Uribe.

Les altres cinc sèries finals es van tancar amb una productivitat que no permetria ara al Girona fer-se il·lusions amb el play-off. Ni tan sols el curs de Rubi, en què el balanç dels últims partits va ser pobre. Després de la clatellada contra el Xerez, l'equip se la va jugar al camp del Vila-real, on va sortir creu (4-1) i només va poder guanyar contra el Barça B (1-0), abans d'una altra visita amarga al camp d'un rival directe, l'Almeria, amb el penal escatimat a Javi Acuña (2-1). Aquell curs es va tancar amb un empat contra el Madrid B amb tota l'atenció centrada ja en el play-off.