Estic content perquè crec que, després de tant de temps sense jugar un partit sencer, em vaig trobar força bé. N'estic satisfet.

Sí. Jo treballo per ser sempre titular, i l'entrenador és qui decideix. I que ho pogués fer en un moment important com aquest, s'agraeix, perquè vol dir que confia en mi.

Al principi sí que hi ha nervis, perquè jugues contra un rival directe, un equip que el curs passat jugava a primera, i perquè ens hi estem jugant molt. Sí que d'entrada estava una mica nerviós pensant que ho havia de fer bé i que havia de demostrar que jo també podia jugar.

No, no ho sabia.

Bé, que estigués tranquil i que ho fes com ho sé fer.

Sí, és una posició força dura, perquè has d'estar pujant i baixant constantment. A Elx, arran de l'expulsió d'Alcalá, vam fer defensa de quatre i vaig jugar de lateral dret, que és la meva posició.

Millor, perquè sóc lateral, que és on he jugat sempre. De carriler també m'hi adapto, però és normal que em trobi més còmode com a lateral, perquè és la meva posició natural.

Sí. Si ho comparem amb companys com Coris i Aday, és evident. Jo sóc un jugador més defensiu. Ells tenen més projecció ofensiva i el meu fort és la defensa.

Vaig arribar amb la idea de fer-ho tan bé com pogués, agafar experiència i si podia ajudar l'equip, fer-ho tant com pogués. Ser lateral i convertir-te en carriler en tan pocs mesos és difícil.

Sobretot les arribades a la línia de fons i les centrades. Més aviat l'aspecte ofensiu, que crec que de mica en mica vaig millorant.

Sí, i tant. N'estic molt content.

Sí, és clar. Sé que he de fer aquest pas per algun dia poder estar allà dalt. Però ara no hi penso. Sóc aquí i estic centrat en aquesta recta final de temporada. La categoria és dura, però crec que hi puc competir.

Allà és una mica diferent tot. Aquest és el primer any que competeixo seriosament, perquè estic jugant amb gent que ja són homes, i és dur.

Va ser una mica tot. I estic content amb l'experiència.

No ho sé. Estic centrat aquí i ja veurem què passarà després. No m'hi veig perquè seria imaginar-me coses que poden ser o no.

Sí, i tant, això sempre. Però ara no hi he de pensar. Vénen partits molt importants, he d'estar centrat en la nostra feina al Girona, i després el que hagi de ser serà. Jo ho donaré tot, sigui on sigui.

Sí. És un entrenador que confia molt en el planter i que fa jugar molt bé els seus equips. Estic molt content amb la seva arribada.

No.

Em diuen que estigui tranquil, que no hi ha pressa. A tots els jugadors cedits ens van seguint, però no hi parlem periòdicament.

Sí. El City és un gran club i el Girona també s'està convertint en un gran club, sobretot a segona. I tant de bo puguem pujar. En qualsevol cas, veig molt beneficiosa aquesta connexió.

Nosaltres sortim a guanyar cada partit, i tota la plantilla creu que ens hi podem posar i que ens hi posarem. Que donarem guerra fins al final. D'això, n'estem convençuts.

En som conscients, però també ens hem de veure en aquesta situació de pressió per treure el millor de nosaltres. Crec que ens hi posarem segur.

No és pressió, però anar a Còrdova en un camp complicat contra un rival que també s'ho juga tot, no és fàcil. Et fan un gol i et quedes una mica fotut. I a Elx vam oferir bona imatge i vam patir molt jugant tanta estona amb deu. Estem jugant bé i mereixem accedir al play-off.

Jo crec que tots podem jugar, que tots els jugadors tenim qualitat suficient per jugar. I sobretot sabem que som un equip, que no ens movem per individualitats.

Tothom em tracta molt bé. Ser el més jove sempre implica que et cuidin més. Sempre estem fent bromes i m'entenc molt bé amb tothom. Hi ha un ambient encantador.

Si no ben bé de la mateixa edat, perquè al City sub-21 n'hi havia alguns de més grans, però si d'edats força similars. Però arribes aquí i n'hi ha que tenen deu anys més que tu i que et tracten com al seu nen. Jo, ben content.

Sí, moltíssim. El fet de no jugar amb tanta regularitat et fa madurar i t'enforteix. I quan tens l'oportunitat, l'has d'intentar aprofitar.

Hi havia molts dubtes. Perquè tenia 15 anys i era deixar la meva família aquí i anar-me'n sol allà, sense saber el que m'esperava. D'anglès, no en sabia gens. Ara el domino molt bé. I no només era l'idioma. És una altra cultura, un altre ambient, un altre estil de joc... És complicat, però al final em vaig decidir, i crec que ha anat bé.

Ara n'han muntat una, però quan hi vaig anar jo, no. Estàvem en cases de gent que ens acollia. Vivies amb una família anglesa, i el canvi era brusc, és clar. No sabies on anaves exactament. I per als meus pares tampoc va ser fàcil. “Però on anirà amb 15 anys?”, pensaven.

Hi vaig anar amb un company espanyol, i més endavant vaig estar amb un austríac i un americà. Sempre solíem ser dos o tres jugadors. Són famílies que ja tenen els fills grans i tenen habitacions lliures, i fan una espècie de contracte amb el City per acollir jugadors joves.

Tot plegat et fa madurar molt. Arribes sol allà, sense conèixer ningú, i trobes a faltar tothom. El primer any sempre és molt dur, perquè no saps res i t'has d'acostumar a tot. És tot nou, per a tu. El primer any ho vaig passar una mica malament, però el segon ja van venir els meus pares i el meu germà, i ja va ser diferent. Ens vam instal·lar tots en una casa. De fet, ells encara hi són, perquè per sis mesos no han tornat.

Sí, aprofitant també que als meus germans, que són més petits, els anirà bé per aprendre anglès.

Quan arribes et fan un any de classes, per obligació, i després et fan un examen de nivell perquè puguis treballar en un futur.

Sí, és clar. El city és un club top i té millors instal·lacions i infraestructura, però al final ets tu qui t'has d'adaptar i rendir.