PABLO MAFFEO
DEFENSA DEL GIRONA FC
“Jugar menys et fa madurar”
El jugador més jove de la plantilla veu la cessió a Montilivi com un pas necessari i positiu per al seu creixement
“Ens el mereixem i crec que ens hi posarem segur”, diu Maffeo
Estic molt content amb l'arribada de Guardiola al City. La meva il·lusió és triomfar allà, però ara no hi he de pensar. Estic centrat en la feina que tenim al Girona
Amb 15 anys marxava de casa i m'instal·lava a viure amb una família anglesa. El primer any va ser dur; era tot nou, no coneixia ningú i trobava a faltar tothom
Amb 15 anys, va marxar de casa i es va instal·lar a viure amb una família anglesa, per començar l'aventura al Manchester City. Amb 18, està agafant experiència en una categoria tan competitiva com la segona A. Pablo Maffeo (Sant Joan Despí,
12-7-1997) veu positiu el seu pas per Montilivi, tot i que li ha costat esgarrapar minuts.
Va debutar com a titular a Elx i va oferir un bon rendiment. N'està satisfet?
Estic content perquè crec que, després de tant de temps sense jugar un partit sencer, em vaig trobar força bé. N'estic satisfet.
Arriba en un bon moment, en una recta final vibrant i amb l'equip jugant-s'ho tot.
Sí. Jo treballo per ser sempre titular, i l'entrenador és qui decideix. I que ho pogués fer en un moment important com aquest, s'agraeix, perquè vol dir que confia en mi.
Es juga amb més nervis un partit d'aquesta transcendència?
Al principi sí que hi ha nervis, perquè jugues contra un rival directe, un equip que el curs passat jugava a primera, i perquè ens hi estem jugant molt. Sí que d'entrada estava una mica nerviós pensant que ho havia de fer bé i que havia de demostrar que jo també podia jugar.
Ho sabia des de feia dies?
No, no ho sabia.
I li va dir res especial, l'entrenador?
Bé, que estigués tranquil i que ho fes com ho sé fer.
Per exigència, la que hi ha al carril.
Sí, és una posició força dura, perquè has d'estar pujant i baixant constantment. A Elx, arran de l'expulsió d'Alcalá, vam fer defensa de quatre i vaig jugar de lateral dret, que és la meva posició.
Millor de lateral que de carriler?
Millor, perquè sóc lateral, que és on he jugat sempre. De carriler també m'hi adapto, però és normal que em trobi més còmode com a lateral, perquè és la meva posició natural.
Es considera l'alternativa més defensiva?
Sí. Si ho comparem amb companys com Coris i Aday, és evident. Jo sóc un jugador més defensiu. Ells tenen més projecció ofensiva i el meu fort és la defensa.
Va arribar conscient que li costaria tenir minuts? Més enllà de la joventut, no havia jugat de carriler.
Vaig arribar amb la idea de fer-ho tan bé com pogués, agafar experiència i si podia ajudar l'equip, fer-ho tant com pogués. Ser lateral i convertir-te en carriler en tan pocs mesos és difícil.
Què ha hagut d'anar millorant?
Sobretot les arribades a la línia de fons i les centrades. Més aviat l'aspecte ofensiu, que crec que de mica en mica vaig millorant.
L'experiència està sent profitosa?
Sí, i tant. N'estic molt content.
És molt jove i juga en una categoria exigent i competitiva. La sensació és que aquest pas li servirà?
Sí, és clar. Sé que he de fer aquest pas per algun dia poder estar allà dalt. Però ara no hi penso. Sóc aquí i estic centrat en aquesta recta final de temporada. La categoria és dura, però crec que hi puc competir.
L'exigència té poc a veure amb tot el que havia fet als reserves del City?
Allà és una mica diferent tot. Aquest és el primer any que competeixo seriosament, perquè estic jugant amb gent que ja són homes, i és dur.
Qui va proposar la cessió? El Girona, el City o vostè?
Va ser una mica tot. I estic content amb l'experiència.
On es veu la temporada que ve?
No ho sé. Estic centrat aquí i ja veurem què passarà després. No m'hi veig perquè seria imaginar-me coses que poden ser o no.
La il·lusió, a curt o mitjà termini, és triomfar al City?
Sí, i tant, això sempre. Però ara no hi he de pensar. Vénen partits molt importants, he d'estar centrat en la nostra feina al Girona, i després el que hagi de ser serà. Jo ho donaré tot, sigui on sigui.
Expectant amb l'arribada de Pep Guardiola?
Sí. És un entrenador que confia molt en el planter i que fa jugar molt bé els seus equips. Estic molt content amb la seva arribada.
Hi ha parlat?
No.
I Txiki Begiristain, o altres responsables del Manchester City, què li transmeten?
Em diuen que estigui tranquil, que no hi ha pressa. A tots els jugadors cedits ens van seguint, però no hi parlem periòdicament.
Creu que per al Girona serà positiva la connexió amb el City?
Sí. El City és un gran club i el Girona també s'està convertint en un gran club, sobretot a segona. I tant de bo puguem pujar. En qualsevol cas, veig molt beneficiosa aquesta connexió.
Queden quatre partits i encara no han trepitjat zona de ‘play-off', però hi són a temps i fa temps que són ambiciosos. S'hi veu?
Nosaltres sortim a guanyar cada partit, i tota la plantilla creu que ens hi podem posar i que ens hi posarem. Que donarem guerra fins al final. D'això, n'estem convençuts.
També és cert que el marge d'error és gairebé nul.
En som conscients, però també ens hem de veure en aquesta situació de pressió per treure el millor de nosaltres. Crec que ens hi posarem segur.
Quan han pogut atrapar el sisè, com a Còrdova, no hi han arribat. És la pressió?
No és pressió, però anar a Còrdova en un camp complicat contra un rival que també s'ho juga tot, no és fàcil. Et fan un gol i et quedes una mica fotut. I a Elx vam oferir bona imatge i vam patir molt jugant tanta estona amb deu. Estem jugant bé i mereixem accedir al play-off.
Tenir una plantilla llarga i competitiva és el seu millor actiu?
Jo crec que tots podem jugar, que tots els jugadors tenim qualitat suficient per jugar. I sobretot sabem que som un equip, que no ens movem per individualitats.
Com se sent al vestidor? És el més mimat?
Tothom em tracta molt bé. Ser el més jove sempre implica que et cuidin més. Sempre estem fent bromes i m'entenc molt bé amb tothom. Hi ha un ambient encantador.
Estava acostumat a compartir vestidor amb nois de la mateixa generació...
Si no ben bé de la mateixa edat, perquè al City sub-21 n'hi havia alguns de més grans, però si d'edats força similars. Però arribes aquí i n'hi ha que tenen deu anys més que tu i que et tracten com al seu nen. Jo, ben content.
Considera que ha madurat?
Sí, moltíssim. El fet de no jugar amb tanta regularitat et fa madurar i t'enforteix. I quan tens l'oportunitat, l'has d'intentar aprofitar.
Va deixar l'Espanyol per anar al Manchester City amb 15 anys. Amb dubtes?
Hi havia molts dubtes. Perquè tenia 15 anys i era deixar la meva família aquí i anar-me'n sol allà, sense saber el que m'esperava. D'anglès, no en sabia gens. Ara el domino molt bé. I no només era l'idioma. És una altra cultura, un altre ambient, un altre estil de joc... És complicat, però al final em vaig decidir, i crec que ha anat bé.
Tenen residència per als jugadors?
Ara n'han muntat una, però quan hi vaig anar jo, no. Estàvem en cases de gent que ens acollia. Vivies amb una família anglesa, i el canvi era brusc, és clar. No sabies on anaves exactament. I per als meus pares tampoc va ser fàcil. “Però on anirà amb 15 anys?”, pensaven.
I hi arribava sol, amb la família d'acollida?
Hi vaig anar amb un company espanyol, i més endavant vaig estar amb un austríac i un americà. Sempre solíem ser dos o tres jugadors. Són famílies que ja tenen els fills grans i tenen habitacions lliures, i fan una espècie de contracte amb el City per acollir jugadors joves.
I va anar bé l'experiència vital?
Tot plegat et fa madurar molt. Arribes sol allà, sense conèixer ningú, i trobes a faltar tothom. El primer any sempre és molt dur, perquè no saps res i t'has d'acostumar a tot. És tot nou, per a tu. El primer any ho vaig passar una mica malament, però el segon ja van venir els meus pares i el meu germà, i ja va ser diferent. Ens vam instal·lar tots en una casa. De fet, ells encara hi són, perquè per sis mesos no han tornat.
Hi van anar per ajudar-lo?
Sí, aprofitant també que als meus germans, que són més petits, els anirà bé per aprendre anglès.
Aprendre anglès amb rapidesa devia ser imperatiu.
Quan arribes et fan un any de classes, per obligació, i després et fan un examen de nivell perquè puguis treballar en un futur.
Venint d'un club com l'Espanyol, es nota el potencial del Manchester City?
Sí, és clar. El city és un club top i té millors instal·lacions i infraestructura, però al final ets tu qui t'has d'adaptar i rendir.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.