En l'últim sospir, Boris Garrós, el gran salvador del Gavà durant tota la temporada, va tornar a aparèixer. El Gavà caminava molt tocat durant tot el partit, en què va ser incapaç de tenir la pilota i de portar un mínim de perill a la porteria de Davo. Juanma Pons va provar de tot al llarg del partit però al final l'olfacte del davanter va marcar la diferència. La irregularitat del camp i l'ofici del rival van ser massa per al Gavà, que va estar els 90 minuts sotmès al domini local. Els asturians tampoc van tenir gaire activitat davant la porteria d'Èric però se'ls notava molt més còmodes perquè explotaven les seves virtuts, especialment en el primer temps. D'una combinació al mig del camp i una centrada va arribar el gol de Pablo Hernández vora el descans. El Gavà va reaccionar canviant el sistema només iniciar el segon temps i va sovintejar els tres quarts del camp contrari, però la reacció es va esbravar. Els minuts van anar passant sense que xutessin a porteria fins que en l'últim minut, en una segona jugada que va passar per sobre de la defensa, Garrós va fer valer el seu oportunisme per marcar un gol a domicili que podria acabar sent vital.